Representació a Barcelona

Recuperació econòmica i creació del nou instrument anomenat «la UE de la propera generació»

Brussel·les, 27 de maig del 2020

La Comissió Europea ha presentat avui la seva proposta de pla de recuperació econòmica. Per garantir que la recuperació econòmica sigui sostenible, inclusiva i justa per a tots els estats membres, la Comissió Europea proposa de crear un nou instrument de recuperació econòmica anomenat «la UE de la propera generació», que s’integrarà en un pressupost europeu a llarg termini potent, modern i renovat. La Comissió també ha fet conèixer avui el seu programa de treball actualitzat per al 2020, que donarà prioritat a les mesures necessàries per impulsar la recuperació econòmica i la resiliència d’Europa.

El coronavirus ha trasbalsat Europa i el món sencer posant a prova els sistemes sanitaris i de benestar social, les nostres societats, les nostres economies i la manera de viure i treballar plegats. Per protegir vides i mitjans de subsistència, restaurar el mercat únic i engegar una recuperació econòmica duradora i pròspera, la Comissió Europea proposa d’aprofitar tot el potencial del pressupost de la UE. Els 750 000 milions d’euros del nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» i els reforços concrets del pressupost europeu a llarg termini per al període 2021-2027 situaran la capacitat financera total del pressupost de la UE en 1,85 bilions d’euros.

«El pla de recuperació econòmica farà que l’enorme repte a què hem de fer front sigui una oportunitat no només econòmica, sinó també d’inversió en el nostre futur: el pacte verd i la digitalització europeus impulsaran l’ocupació i el creixement, la resiliència de les nostres societats i la salut del nostre medi ambient. És l’hora d’Europa. La nostra voluntat d’actuar ha de respondre als reptes a què tots hem de fer front. Amb el nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» hi donarem una resposta ambiciosa», ha declarat avui la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

«El nostre pressupost comú és la base del pla de recuperació econòmica d’Europa. La capacitat d’intervenció addicional del nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» i el marc financer pluriennal reforçat ens donaran prou capacitat solidària per donar suport als estats membres i a tota l’economia. Si ens mantenim units, Europa serà més competitiva, més resilient i més sobirana», ha declarat avui també el comissari de Pressupost de la UE, Johannes Hahn.

«La recuperació econòmica necessitarà una direcció política forta. El programa de treball actualitzat, que reflecteix la nova realitat, demostra que concentrarem totes les nostres actuacions en la superació de la crisi i en l’impuls de la nostra economia per posar fermament la Unió Europea en la via d’una recuperació econòmica resilient, sostenible i justa que ens ajudi a sortir-ne més forts», ha declarat avui també el vicepresident europeu de Relacions Interinstitucionals i Prospectiva, Maroš Šefčovič.

invertir per a la propera generació

El pressupost de la UE complementa els esforços nacionals i es troba en una situació privilegiada per aconseguir una­ recuperació econòmica justa i restaurar i fer revifar el mercat únic. Tot plegat ens ha de garantir unes condicions de competència justes i ha de donar suport a les inversions més urgents, especialment, a les transicions ecològiques i digitals, que són la clau de la prosperitat i resiliència futures d’Europa.

El nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» recaptarà diners suspenent temporalment el sostre del 2 % de recursos propis de la renda nacional bruta de la UE. Això permetrà que la Comissió pugui fer servir la seva qualificació creditícia per manllevar 750 000 milions d’euros en els mercats financers. Aquest finançament addicional es canalitzarà a través de programes de la UE i es reemborsarà durant un llarg període de temps mitjançant els futurs pressupostos de la UE, no abans del 2028 ni després del 2058. Perquè aquest esforç sigui just i compartit, la Comissió proposa una sèrie de nous recursos propis. A més, per tal de disposar de fons tan aviat com sigui possible i poder respondre a les necessitats més apressants, la Comissió proposa de modificar l’actual marc financer pluriennal del període 2014­-2020 i posar a disposició 11 500 bilions d’euros més ja aquest mateix any 2020.

Els diners recaptats d’acord amb el nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» s’invertiran en tres pilars:

  1. Suport als estats membres amb inversions i reformes
  • Un nou mecanisme de resiliència i recuperació econòmica de 560 000 milions d’euros oferirà suport financer a les inversions i reformes, a les transicions ecològiques i digitals i a la resiliència de les economies nacionals vinculant-les a les prioritats de la UE; aquest mecanisme s’integrarà en el Semestre europeu; estarà dotat de subvencions per valor de fins a 310 000 milions d’euros i podrà disposar de préstecs per un valor de fins a 250 000 milions d’euros; aquest suport financer estarà a disposició de tots els estats membres, però es concentrarà en els més afectats i allà on les necessitats de resiliència siguin més importants.
  • Un complement de 55 000 milions d’euros dels actuals programes de la política de cohesió entre avui i el 2022 d’acord amb la nova iniciativa REACTE-UE, que s’assignarà sobre la base de la gravetat de les repercussions socioeconòmiques de la crisi, inclosos el nivell d’atur juvenil i la prosperitat relativa dels estats membres.
  • Una proposta per incrementar la dotació del fons de transició justa amb 40 000 milions d’euros per ajudar els estats membres a accelerar la transició cap a la neutralitat climàtica.
  • Un reforçament del fons europeu agrícola de desenvolupament rural de 15 000 milions d’euros per ajudar les zones rurals a fer els canvis estructurals necessaris d’acord amb el pacte verd europeu i perquè compleixin els ambiciosos objectius de la nova estratègia de biodiversitat i de la nova estratègia anomenada «Del camp a taula».
  1. Impuls a l’economia europea incentivant les inversions privades
  • Un nou instrument de suport a la solvència mobilitzarà recursos privats per donar suport amb caràcter urgent a les empreses europees viables en els sectors, regions i estats membres més afectats; aquest nou instrument pot estar operatiu a partir del 2020 i disposarà d’un pressupost de 31 000 milions d’euros per tal d’alliberar 300 000 milions d’euros en suport a la solvència d’empreses de tots els sectors econòmics, que les prepari per a un futur més net, més digital i més resilient.
  • Actualització del programa europeu d’inversió més emblemàtic, l’InvestEU, per dotar-lo de 15 300 milions d’euros per canalitzar la inversió privada a tot arreu de la Unió.
  • Un nou mecanisme d’inversió estratègica, integrat a l’InvestEU, per generar inversions per valor de 150 000 milions d’euros amb què millorar la resiliència de sectors estratègics i, especialment, dels vinculats a la transició verda i digital, i millorar també cadenes de valor clau en el mercat interior gràcies a una aportació de 15 000 milions d’euros del nou instrument anomenat «la UE de la propera generació».
  1. Lliçons de la crisi
  • Un nou programa de salut, EU4Health, per millorar la seguretat sanitària i preparar-nos per a futures crisis sanitàries amb un pressupost de 9 400 milions d’euros.
  • Un increment de la dotació de RescEU, el mecanisme europeu de protecció civil, de 2 000 milions d’euros, que s’ampliarà i reforçarà per equipar i preparar la Unió davant de futures crisis.
  • Un increment de la dotació del programa Horitzó Europa de 94 400 milions d’euros per finançar la recerca fonamental sobre la salut, la resiliència i les transicions ecològiques i digitals.
  • Suport als nostres socis d’arreu del món mitjançant un suplement de 16 500 milions d’euros per a l’acció exterior, inclosa l’ajuda humanitària.
  • També es reforçaran d’altres programes de la UE per ajustar-los plenament al futur marc financer en funció de les necessitats de recuperació econòmica i de les prioritats estratègiques; també es reforçaran d’altres instruments perquè el pressupost de la UE sigui més flexible i més receptiu.

Al Consell Europeu de juliol és necessari aconseguir un ràpid acord polític, d’una banda, pel que fa al nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» i, de l’altra, pel que fa al pressupost general de la UE per al període 2021-2027 per tal de donar un nou dinamisme a la recuperació econòmica i dotar la UE d’una eina ben potent amb la qual recuperar l’economia i construir el futur.

FONAMENTS POLÍTICS DE LA RECUPERACIÓ

La reactivació de l’economia no ha de significar tornar a la situació d’abans de la crisi, sinó fer un salt endavant. Hem de  reparar els danys de la crisi a curt termini de manera que a llarg termini també suposi una inversió amb vista al futur. Tots els diners recaptats mitjançant el nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» es canalitzaran a través dels programes de la UE que formen part del nou pressupost a llarg termini de la UE.

El pacte verd europeu com a estratègia de recuperació econòmica de la UE

  • Una massiva renovació dels nostres edificis i de les nostres infraestructures i impuls d’una economia més circular amb llocs de treball locals.
  • Desplegament de projectes d’energies renovables, especialment d’energia eòlica i solar, i posada en marxa a tot Europa d’una economia neta basada en l’hidrogen.
  • Un transport i una logística més nets, inclosa la instal·lació d’un milió de punts de càrrega per als vehicles elèctrics i impuls del transport ferroviari i de la mobilitat neta a les nostres ciutats i regions.
  • Increment del fons de transició justa per donar suport al reciclatge professional i per ajudar les empreses a crear noves oportunitats econòmiques.

Reforçament del mercat únic adaptant-lo a l’era digital

  • Invertir en més i millor connectivitat, especialment en el ràpid desplegament de les xarxes 5G.
  • Una presència industrial i tecnològica més forta en sectors estratègics, com ara la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la supercomputació o la informàtica en núvol.
  • Construcció d’una autèntica economia de les dades com a motor de la innovació i de la creació de llocs de treball.
  • Augment de la ciberesiliència.

Una recuperació econòmica justa que integri a tothom

  • El règim europeu de reassegurances de la desocupació (SURE) disposarà de 100 000 milions d’euros per donar suport a treballadors i empreses.
  • Una agenda de competències per a Europa i un pla d’acció d’educació digital, que garantiran l’adquisició de competències digitals per part de tots els ciutadans de la UE.
  • Uns salaris mínims justos i unes mesures de transparència salarial vinculants, que ajudin els treballadors vulnerables i, especialment, les dones.
  • La Comissió Europea està intensificant la lluita contra l’evasió fiscal i això ajudarà els estats membres a generar més ingressos.

FER QUE LA UE SIGUI MÉS RESILIENT

Europa ha de millorar la seva autonomia estratègica en una sèrie d’àmbits específics, concretament en les cadenes de valor estratègic i en un més gran control de la inversió estrangera directa. Per augmentar la nostra preparació davant de les crisis i la seva gestió, la Comissió reforçarà l’agència europea de medicaments i atorgarà un paper més important al centre europeu de prevenció i control de malalties (ECDC) a l’hora de coordinar les respostes sanitàries en situacions de crisis.

La recuperació econòmica ha de basar-se inequívocament en els drets fonamentals i en el ple respecte de l’estat de dret. Les mesures d’emergència han de ser limitades en el temps i estrictament proporcionades. El primer informe sobre l’estat de dret inclourà una avaluació de la Comissió.

Podem i n’hem d’aprendre lliçons, d’aquesta crisi, però només ho podem fer implicant els nostres ciutadans, les nostres comunitats i les nostres ciutats. La conferència sobre el futur d’Europa tindrà un paper molt important en la millora de les bases democràtiques europees en el món post­ crisi del coronavirus.

UN LIDERATGE MUNDIAL RESPONSABLE

La UE s’ha compromès a liderar els esforços internacionals per aconseguir una autèntica recuperació econòmica a nivell mundial mitjançant la coordinació conjunta amb les Nacions Unides, el G-20 i el G-7, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o l’Organització Internacional del Treball. La UE continuarà col·laborant estretament amb els seus veïns més propers a l’est i al sud i amb els seus socis africans.

REREFONS

La declaració conjunta dels membres del Consell Europeu, adoptada el 26 de març del 2020, instava la Comissió Europea a elaborar una estratègia de sortida coordinada de la crisi, a confegir un pla de recuperació econòmica global i a muntar una inversió sense precedents per permetre el funcionament normal de les nostres societats i de les nostres economies i atènyer un creixement sostenible que integrés, entre d’altres coses, la transició verda i la transformació digital. Sobre la base d’aquest mandat, el 15 d’abril els presidents de la Comissió i del Consell van fer un primer pas presentant un full ruta europeu per anar suprimint les mesures de contenció del COVID-19. El paquet que avui presentem, basat en una nova proposta del proper pressupost europeu a llarg termini i en l’actualització del programa de treball de la Comissió per al 2020, aborda la segona part del mandat, és a saber, la necessitat d’un pla general de recuperació econòmica.

La UE ja ha donat una resposta col·lectiva coordinada i potent per amortir el cop econòmic de la crisi del coronavirus. Hem flexibilitzat la normativa sobre els ajuts estatals i fiscals per donar als estats membres la possibilitat d’actuar. Fem servir cada euro disponible en el pressupost de la UE per donar suport al sector sanitari, als treballadors i a les empreses i per mobilitzar els mercats financers perquè ajudin a salvar llocs de treball.