Representació a Barcelona

Desinformació

/spain/barcelona/file/fakenewsjpg_cafakenews.jpg

fakenews
fakenews

La desinformació, información demostrablement falsa o enganyosa, presentada i divulgada per obtenir beneficis econòmics o enganyar intencionalment la població. Aquesta pràctica falseja el debat públic, mina la confiança dels ciutadans en els institucions i els mitjans de comunicació i arriba a desestabilitzar processos democràtics. El 73% dels usuaris d’internet els preocupa la desinformació online en períodes preelectorals. Davant d’aquest fenomen transnacional, com actua la Comissió Europea? Què poden fer els ciutadans per detectar notícies falses?

Iniciatives europees per combatre les notícies falses

East Stratcom: al 2015 es va crear un grup de treball que dins del Servei Europeu d’Acció Exterior que té l’objectiu de contrarestar les campanyes de desinformació provinents de Rússia. Podeu trobar tota la informació en aquesta pàgina web.

Grup d’experts d’alt nivell: un grup d’experts entre els qual s’hi troben periodistes de diferents mitjans, experts de les xarxes socials i investigadors del món acadèmic va assessorar a la Comissió sobre com combatre la desinformació online. Aquí podeu trobar les conclusions i recomanacions del grup. La Comissió ha creat una xarxa de “fact checkers” independent

Codi de bones pràctiques sobre la desinformació: algunes de les principals plataformes online: Twitter, Google i Facebook es van adherir a un codi de bones pràctiques per combatre la desinformació en línia. Cada més comparteixen un informe amb la Comissió Europea on es mostren els àmbits de millora per acabar amb les notícies falses en un exercici pioner a nivell mundial.

Sistema d’alerta ràpida: quan en un estat membre s’atempta contra la democràcia, és tota la democràcia europea que pateix l’atac. Una resposta europea convincent requereix que els estats membres i les institucions de la UE col·laborin molt més estretament i s’ajudin mútuament a entendre i fer front a l’amenaça. El sistema d’alerta ràpida es basarà en una plataforma digital segura en la qual els estats membres podran compartir informació i coordinar les respostes a les campanyes estrangeres de desinformació que es produeixin.

Alfabetització mediàtica

En el marc de la Setmana Europea de l’Alfabetització Mediàtica, i en col·laboració amb els estats membres, la Comissió donarà suport a al cooperació transfronterera entre els professionals de l’alfabetització mediàtica i la creació d’eines pràctiques que ajudin a fomentar-la entre la població.

I tu, què hi pots fer?

Per detectar la desinformació pots fer-te quatre preguntes:

  1. Qui està darrera la informació que reps? Comprova la font, identifica el lloc web o el perfil i fes servir eines en línia com botcheck.me per comprovar si ha estat generada per un robot.
  2. Algú més en parla? Comprova els fets i contrasta la informació. Fes una cerca en línia i visita altres mitjans per comparar dades.
  3. Què en diuen els verificadors?
  4. Quina intenció té, va adreçat a tu? Consulta les seccions d’informació i anuncis de Facebook i comprova la privacitat dels teu comptes de Twitter i Instagram .