Comissió Europea

Què cal saber?

El dret de lliure circulació dels treballadors es concentra en un seguit de punts que van des de l'accés al treball al reconeixement de titulacions o les condicions de treball.

Accés al treball: qualsevol ciutadà de la UE pot presentar la seva candidatura per a qualsevol oferta de treball anunciada en qualsevol Estat membre i aquesta ha de ser valorada en igualtat de condicions. Tot i això, es poden reservar als ciutadans nacionals de l'Estat membre alguns llocs de treball que impliquin l'exercici del poder públic i la protecció dels interessos generals de l'Estat (forces armades, policia, administració fiscal, cos diplomàtic, etc.).

Contractació: qualsevol europeu que busqui feina en un altre Estat membre de la UE té dret de ser contractat en les mateixes condicions que els ciutadans del país on pretengui treballar i no se li pot exigir que compleixi cap requisit addicional. L'única excepció són les disposicions transitòries que es van acordar arran de les darreres ampliacions de la UE i que en alguns Estats s'apliquen als ciutadans dels nous països membres. Aquestes disposicions estaran en vigor un màxim de set anys a partir de l'ampliació.

Reconeixement de qualificacions professionals: el principi bàsic és que tot ciutadà de la UE qualificat per exercir una professió al seu país d'origen també ho està per exercir-la en qualsevol altre país de la UE. A la pràctica, aquest principi pot plantejar dificultats d'aplicació a causa dels requeriments de diplomes, títols o certificacions per part del país d'acollida. És per això que la UE ha establert sistemes de reconeixement de títols i formació. Quan s'exerceix o es vol exercir una professió en un altre Estat membre hi ha dues possibilitats:

   La professió no està regulada al país on es vol treballar. En aquest cas, no serà necessari el reconeixement de titulacions i, per tant, no es podrà al·legar cap impediment jurídic relacionat amb la formació per evitar que un treballador s'hi desplaci i hi exerceixi allà la seva professió. 

   La professió està regulada al país on es vol treballar. Hi ha un seguit de títols i qualificacions professionals (metge, infermer/a, veterinari/a, farmacèutic/a, arquitecte, entre d'altres) que s'han coordinat a escala comunitària i, per tant, les qualificacions obtingudes al país d'origen s'han de reconèixer automàticament en qualsevol altre Estat membre de la UE. En aquests casos, els professionals poden exercir-hi la professió sense necessitat de cap altre tràmit. En el cas de professions que exigeixin qualificacions no coordinades a nivell europeu, el primer pas és sol·licitar el reconeixement de títols a les autoritats del país d'acollida, que disposen de quatre mesos per contestar. Si la formació rebuda al país d'origen és molt diferent, pel que fa a duració o contingut, de la que existeix al país d'acollida, es podrà exigir la demostració d'una experiència professional addicional (normalment 5 o 6 anys d'exercici) la realització d'un període d'adaptació o una prova d'aptitud. Només s'hi podrà imposar una d'aquestes tres mesures complementàries. Hi ha excepcions, com ara els advocats, que de forma ocasional podran exercir amb la titulació del país d'origen, sense haver d'esperar al reconeixement de qualificacions. Per conèixer, cas per cas, la situació de cada professió, consulteu la base de dades de professions regulades a la UE. Aquest procediment és per a les titulacions que dónen accés a l'exercici d'una professió. Pel que fa al reconeixement de diplomes acadèmics, no hi ha una normativa d'aplicació europea, sinó que cal reclamar la convalidació al país on es vulgui que el títol sigui reconegut. Per fer-ho, hi ha la xarxa ENIC-NARIC, per al reconeixement de qualificacions acadèmiques i professionals.

Recerca de feina: la normativa europea estableix que qualsevol ciutadà de la UE que estigui en situació de desocupació en qualsevol Estat membre, pot quedar-s'hi per buscar feina durant un "període suficient". Tot i que no hi ha una disposició comunitària que fixi la duració exacta d'aquest període, la majoria dels Estats membres concedeixen un termini de sis mesos. S'hi podrà inscriure a les oficines públiques d'ocupació sense haver de complir cap requisit de residència i rebrà el mateix ajut per trobar feina que els ciutadans del país.