Brussel·les, 19 d’octubre de 2011

Connectar Europa: la nova xarxa de transport de la UE

La Comissió ha adoptat avui una proposta per transformar el mosaic actual de carreteres, ferrocarrils, aeroports i canals en una xarxa de transport unificada (TEN-T) amb la qual s’eliminin els colls d’ampolla, es modernitzi la infraestructura i es racionalitzin les operacions de transport transfrontereres per als viatgers i les empreses arreu de la UE. La nova xarxa millorarà les connexions entre els diferents mitjans de transport i contribuirà a assolir els objectius de la UE en matèria de canvi climàtic.

El vicepresident de la Comissió i comissari de Transports, Siim Kallas, ha declarat que “el transport és fonamental per a una economia europea eficient, però actualment falten connexions vitals. Els ferrocarrils europeus fan servir set gàlibs diferents i només vint dels trenta-cinc principals aeroports d’Europa estan enllaçats directament a la xarxa ferroviària. Sense bones connexions, Europa no creixerà ni prosperarà”.

La nova política ha estat precedida d’un procés de consultes de dos anys i estableix una xarxa principal de transport que haurà d’estar funcionant d’aquí a 2030 i que vertebrarà el transport dins el mercat únic. Les propostes de finançament publicades avui (per al període 2014-2020) també se centren estrictament en aquesta xarxa i, concretament, en establir les connexions transfrontereres que falten, eliminar els colls d’ampolla i fer que la xarxa sigui més intel·ligent.

La nova xarxa bàsica es complementarà amb una xarxa general de línies estatals i regionals, finançada en gran part pels Estats membres amb alguna possibilitat de participació regional i de la UE a partir de nous instruments innovadors de finançament. L’objectiu és aconseguir de forma progressiva, d’aquí a 2050, que la gran majoria de les empreses i els ciutadans europeus no necessiti més de 30 minuts per accedir a aquesta xarxa general subsidiària.

En conjunt, la nova xarxa de transport facilitarà:

- uns viatges més segurs i menys congestionats

- uns trajectes més senzills i ràpids.

 Els 31.700 milions d’euros assignats al transport dins l’instrument d’interconnexió per a Europa, del marc financer plurianual, serviran de capital inicial per estimular la inversió dels Estats membres a fi de completar les connexions transfrontereres difícils, que d’una altra manera podrien no construir-se. Cada milió d’euros gastat a nivell europeu en generarà cinc de les administracions dels Estats membres i vint del sector privat.

S’adjunten els mapes de la xarxa bàsica TEN-T per a 2030 i, en annex, els principals corredors corresponents al període de finançament 2014-2020.

Antecedents:

La nova política estableix una xarxa de transport per a Europa molt més restringida i millor definida, amb l’objectiu de gastar només en projectes que aportin un valor afegit europeu real. Els Estats membres també hauran de complir uns requisits més rigorosos pel que fa a les condicions comunes per al treball transfronterer i a l’obligació legal d’acabar realment el projecte.

La xarxa TEN-T consta de dos elements: una xarxa bàsica que s’ha de completar d’aquí a 2030 (2020 en el cas dels projectes llistats a l'annex) i una xarxa general subsidiària que s’haurà de finalitzar per a 2050. Aquesta segona xarxa garantirà la plena cobertura de la UE i l’accés a totes les regions. La xarxa principal prioritzarà les connexions i nusos més importants, per tal que estiguin plenament operatius el 2030. Totes dues inclouen tots els mitjans de transport: carretera, ferrocarril, avió, vies navegables interiors, transport marítim i plataformes intermodals.

Les directrius de la xarxa TEN-T n’estableixen els requisits comuns d’infraestructura, que seran més estrictes per a la xarxa bàsica. Així es garantiran unes operacions de transport més fluides en tota la xarxa. Aquesta política també fomenta l’aplicació de sistemes de gestió del trànsit que permetin aprofitar el millor possible la infraestructura i augmentar l’eficàcia per tal de reduir les emissions de CO₂.

La realització de la xarxa bàsica es facilitarà mitjançant un criteri basat en corredors. Hi haurà deu corredors que seran la base per a un desenvolupament coordinat de la infraestructura. Hauran de comprendre almenys tres mitjans de transport, tres Estats membres i dos trams transfronterers i hi participaran els Estats membres i d’altres interessats, com ara els gestors i els usuaris de la infraestructura. També hi haurà unes “plataformes dels corredors”, presidides per uns coordinadors europeus i integrades pels interessats, que constituiran un instrument important per garantir-ne la coordinació, la cooperació i la transparència.

A http://ec.europa.eu/transport/index_en.htm trobareu mapes de la xarxa principal, mapes per Estats i llistes de projectes.

Dades i xifres / Preguntes freqüents

-       El transport és fonamental per a l’eficiència de l’economia europea.

-       Es preveu que el transport de mercaderies augmenti un 80% d’aquí a 2050 i el de passatgers més del 50%.

-       El creixement necessita el comerç i el comerç necessita el transport. Les zones d’Europa mal comunicades no podran prosperar.

La nova xarxa principal: xifres  

-       82 grans ports europeus connectats per ferrocarril i per carretera.

-       37 aeroports clau enllaçats per ferrocarril amb les principals ciutats.

-       15.000 km de línies ferroviàries adaptades a l'alta velocitat.

-       35 grans projectes transfronterers que reduiran els colls d’ampolla.

Això constituirà el sistema vital de l’economia del mercat únic, que permetrà una lliure circulació real de persones i mercaderies arreu de la Unió.

La nova xarxa bàsica: finançament

Es calcula que la primera fase de finançament de la xarxa bàsica per al període 2014-2020 (vegeu la llista de projectes) costarà 250.000 milions d’euros. El conjunt d'aquesta xarxa s’ha de completar d’aquí a 2030.

L’instrument d’interconnexió per a Europa aportarà 31.700 milions d’euros per a infraestructura de transport durant el proper període de finançament (2012-2020). El 80% d’aquests fons es destinarà a:

-       Projectes de la xarxa bàsica prioritaris al llarg dels deu corredors. També es finançarà un nombre limitat d’altres projectes en trams d’alt valor afegit de la xarxa principal.

-       Finançament de projectes horitzontals (relacionats amb les TI), com ara SESAR, dimensió tecnològica del sistema de gestió del trànsit aeri al cel únic europeu, o l’ERTMS (Sistema de Gestió del Trànsit Ferroviari Europeu), que s’aplicarà als principals corredors de transport. És una prioritat especial pel fet que una altra innovació de la xarxa principal és que són més rigoroses les obligacions d'"adaptar-se" dels sistemes de transport, és a dir, d'invertir per tal ajustar-se a les principals normes vigents de la UE, per exemple sobre sistemes de senyalització ferroviària comuns.  

La resta del finançament es pot destinar a projectes ad hoc, inclosos els de la segona xarxa.

Com puc saber quins projectes de transport es finançaran al meu país?

El principi bàsic és que cada país ha de tenir accés a una xarxa principal europea de transport sòlida, que faciliti la lliure circulació de persones i mercaderies. Tots els països europeus hi estaran connectats.

La llista dels projectes que rebran fons de la UE amb caràcter prioritari en el pròxim període de finançament (2014-2020) figura a l’annex del Reglament sobre la interconnexió d’Europa.  

Aquests projectes poden optar al finançament al període 2014-2020 perquè:

-       Responen als criteris que la metodologia estableix per estar inclosos a la xarxa bàsica (vegeu més endavant més informació sobre la metodologia i els criteris).

-       Tenen un alt valor afegit per a la UE.

-       Estan preparats per a executar-se entre 2014 i 2020.

Els Estats membres hauran de presentar propostes detallades a la Comissió i el finançament es concedirà, sobre aquesta base, a partir de principis de 2014. El percentatge exacte del finançament de la UE també depèn dels detalls de les propostes estatals. En general, la contribució de la UE a una gran obra d’infraestructura de transport se situarà normalment al 20% dels costos d’inversió per a cada període pressupostari de set anys. L’ajut a cada estudi podrà ser de fins al 50% i, si es tracta d’estudis i obres de projectes transfronterers, de fins al 40%. La resta correspon als Estats membres, les autoritats regionals o els possibles inversors privats.

Què passa si un projecte no és a la xarxa bàsica? Què és la xarxa general? Qui la finança i com funciona?

A escala regional i estatal, l’anomenada “xarxa general” serà subsidiària de la xarxa principal o bàsica de transport. També està inclosa a la política de les xarxes transeuropees de transport (TEN-T). Estarà gestionada sobretot pels propis Estats membres, amb algun finançament en el marc de la política de transport i, per descomptat, de la regional.

Es tracta de la subsidiarietat portada a la pràctica. L’objectiu és assolir de forma progressiva, d’aquí a 2050, que la gran majoria de les empreses i els ciutadans europeus no necessiti més de 30 minuts per accedir a la xarxa general o capil·lar.

Les noves directrius de la TEN-T van molt més enllà pel que fa a l’especificació de les condicions, fins i tot de la xarxa general, per tal que, amb el temps (i amb vista a 2050), molts dels trams d’aquesta xarxa siguin plenament interoperables i tinguin un grau d’eficiència en el cas del ferrocarril, els cotxes elèctrics, etc.

Quins són els requisits més rigorosos de la xarxa bàsica?

Hi ha dos conjunts importants de requisits aplicables als projectes de la xarxa principal que rebin finançament: a) prescripcions tècniques, i b) noves obligacions legals d’acabar els projectes.

Prescripcions tècniques

Té sentit que, a la xarxa bàsica, les prescripcions tècniques garanteixin la interoperabilitat a tota la xarxa. Per exemple, això significa que l’ERTMS (Sistema de Gestió del Trànsit Ferroviari Europeu), és a dir, el sistema intel·ligent de control ferroviari, s’apliqui arreu. Així mateix, les normes de seguretat vial pel que fa als requisits establerts per als túnels i les carreteres s’han d’aplicar a tota la xarxa i cal adequar-hi la tecnologia dels sistemes de transport intel·ligents. A més, quan s’instal·lin punts de càrrega per a vehicles elèctrics, es lògic que hagin de complir unes normes comunes perquè els cotxes els puguin fer servir a tot arreu de la xarxa.

Obligacions legals

A les directrius de la TEN-T hi ha un nou requisit legal segons el qual els Estats membres amb projectes finançats dins la xarxa principal tenen l’obligació d’acabar-los abans de 2030, data de finalització de la xarxa. Aquesta obligació ha de ser un incentiu clar perquè els Estats membres tirin endavant la realització dels projectes.

Com s'aconsegueixen els 250.000 milions d’euros necessaris per a la xarxa bàsica?

Els 31.700 milions d’euros assignats al transport dins l’instrument d’interconnexió per a Europa serviran efectivament com a capital inicial per estimular la inversió dels Estats membres a fi de completar les connexions transfrontereres difícils, que d’una altra manera podrien no construir-se.

El finançament de les xarxes TEN-T exerceix un efecte palanca molt important. L’experiència dels últims anys indica que cada milió d’euros gastat a nivell europeu en generarà cinc de les administracions dels Estats membres i vint del sector privat.

A això s’hi afegeix ara la possibilitat d’atraure nous fons del sector privat amb els instruments financers innovadors, com ara els bons per a projectes.

Com funciona el cofinançament? Quants diners procedeixen dels Estats membres i quants d’Europa?

Una infraestructura de transport requereix una inversió enorme i la part més important vindrà sempre dels Estats membres. El paper d’Europa en termes d’inversió i coordinació és afegir-hi valor eliminant els colls d’ampolla difícils, construint les connexions que falten i donant suport a la creació d’una veritable xarxa de transport europea.

Els percentatges normals de cofinançament dels projectes de la xarxa principal seran:

-       Fins al 50% de cofinançament de la UE per a estudis.

-       Fins al 20% per a obres (per exemple les obres exploratòries per a un túnel).

-       Hi ha possibilitats d’augmentar el cofinançament de projectes transfronterers de ferrocarril i vies navegables interiors (fins al 40%).

-       Per a alguns projectes de sistemes de transport intel·ligents, com ara l’ERTMS, el cofinançament pot ser superior, de fins al 50%, a fi de donar suport als Estats membres que estiguin en fase de transició.

Com s'han triat els projectes de la xarxa principal?

La prioritat ha estat reorientar el finançament de la UE per tal de crear una veritable xarxa europea i no limitar-se a resoldre els colls d’ampolla de manera dispersa.

Per això es va delinear una nova metodologia després d’àmplies consultes amb els Estats membres i els sectors interessats. L’objectiu era crear una xarxa europea que enllacés els principals centres socials i econòmics i els accessos als tercers països (ports, aeroports i connexions terrestres), i establir la infraestructura de manteniment necessària per impulsar el mercat únic, la competitivitat i el desenvolupament econòmic.

La metodologia preveu diverses fases. En primer lloc, la determinació dels nusos principals a partir de criteris estadístics: per exemple, les capitals i d’altres centres socioeconòmics importants; els ports i aeroports principals (segons criteris territorials i de volum) i els punts d’accés a tercers països. Seguidament, el procés d’enllaçar aquests nusos amb els mitjans de transport terrestres: ferrocarril, vies navegables interiors i carreteres (alguns ja existeixen, d’altres són colls d’ampolla i d’altres falten). En tercer lloc, la incorporació d’una anàlisi en detall dels principals fluxos de trànsit de passatgers i de mercaderies. Això és fonamental per definir els trams prioritaris de la xarxa principal i veure quins ho són clarament, és a dir, a on cal construir o modernitzar la infraestructura i eliminar colls d’ampolla.

D’aquesta manera es va definir una xarxa principal que enllaça els nusos i les línies multimodals estratègicament importants i té en compte els principals fluxos del trànsit.

Tots els projectes de la xarxa principal són prioritaris per al cofinançament de la UE. Ara bé, al període financer 2014-2020 es concedirà especial importància al finançament dels projectes transfronterers que tinguin més valor afegit europeu.

Què són exactament els corredors i per què són necessaris?

L’experiència demostra que és molt difícil executar coordinadament projectes de transport, transfronterers i d’altra mena, en diferents Estats membres. De fet, és habitual que es creïn sistemes i connexions que siguin divergents i donin lloc a més colls d’ampolla.

Una innovació important de les noves directrius de la TEN-T és la introducció dels deu corredors de la xarxa principal amb objecte de contribuir a fer-ne una xarxa real. Cada corredor ha d’incloure tres mitjans de transport, tres Estats membres i dos trams transfronterers.

Es crearan unes “plataformes dels corredors” que reuneixin totes les parts interessades i els Estats membres. Seran estructures de governança que elaboraran i duran a terme els plans de desenvolupament dels corredors, de manera que les obres fetes a cada corredor es corresponguin efectivament entre els diferents Estats membres i fases d’execució. Les plataformes dels deu corredors de la xarxa principal estaran presidides per uns coordinadors europeus.

Com s’adequa la nova xarxa als objectius ecològics?

La TEN-T és una eina fonamental, dins la política de transports, per assolir l’objectiu global de reduir un 60% les emissions del transport d’aquí a 2050 (vegeu el Llibre Blanc del transport de cara a 2050 publicat enguany). Bàsicament, la TEN-T és una xarxa de transport multimodal, que facilita substancialment la transferència de viatgers i mercaderies de la carretera al ferrocarril i d'altres mitjans de transport. Tots els projectes de la xarxa s’han de sotmetre a una avaluació d’impacte rigorosa abans de poder optar al finançament de la UE. Per això han de complir tots els requisits de planificació i sostenibilitat establerts a la legislació de medi ambient de la UE.

Antecedents de la política de TEN-T

La política de TEN-T (xarxes transeuropees de transport) té l'objectiu de posar en marxa la infraestructura i les interconnexions de transport per tal  d’impulsar el mercat únic, garantir la lliure circulació de persones i mercaderies i fomentar el creixement, l’ocupació i la competitivitat. Fins ara, els sistemes de transport a Europa s’han desenvolupat a través de línies estatals. Per això les interconnexions a les fronteres són dolentes o inexistents, tret dels principals corredors. La fragilitat de les interconnexions dificulta el creixement econòmic. Des dels anys vuitanta, la política de TEN-T destina fons de la UE a donar suport al desenvolupament de projectes clau d’infraestructura europea. Hi ha prous exemples d’experiències positives. Però, tenint en compte la difícil conjuntura financera, cal reorientar el finançament del transport de la UE allà on tingui el màxim valor afegit a fi de crear una xarxa bàsica europea sòlida.