IP/11/649

Brussel·les, 27 de maig de 2011

Quin peix ens serveixen? Els científics de la Comissió Europea  publiquen un informe sobre l'ús de les noves tecnologies per evitar fraus en la pesca

Filets barats de peix llop venuts com si fossin de llenguado, o bacallà pescat al mar del Nord però declarat originari del Bàltic, són dos exemples de fraus que es produeixen al sector pesquer. Un informe de la Comissió Europea que s'ha fet públic avui assenyala com les tecnologies moleculars basades en la genètica, la genòmica, la química i la medicina forense poden aportar respostes clares a preguntes com són: "de quina espècie procedeix aquest producte pesquer? On es va pescar aquest exemplar? És de platja o de piscifactoria?". L'informe, realitzat pel Centre Comú de Recerca (Joint Research Center, JRC), titulat 'Prevenció de les activitats il·legals del sector pesquer' (Deterring illegal activities in the fisheries sector) indica com les tecnologies poden contribuir a la lluita contra les pràctiques il·legals i a millorar la traçabilitat, fins i tot per a productes transformats com ara el peix envasat, des del mar fins a la taula.

La presentació de l'informe ha tingut lloc durant l'acte 'Slow Fish', que té lloc a Gènova. La comissària europea de Pesca i Afers Marítims, Maria Damanaki, ha explicat que "la pesca il·legal mou uns 10.000 milions d'euros l'any a tot el món. Es tracta d'una activitat delictiva que afecta negativament 'economia mundial, altera els ecosistemes marins i perjudica les comunitats pesqueres i els consumidors. Si no es compleixen les normes en aigües de la UE i fora d'aquestes, no hi pot haver una pesca sostenible. Avui s'ha donat un primer pas en una nova etapa. Ara toca transferir aquests coneixements científics a la pràctica quotidiana arreu d'Europa".

Per la seva banda, la comissària d'Investigació, Innovació i Ciència i primera responsable del JRC, Máire Geoghegan-Quinn, ha declarat que "aquest informe essencial dels científics de la Comissió indica la manera en què un ús més ampli i coordinat de tecnologies moleculars innovadores pot contribuir a frenar el frau a la pesca i a garantir que els consumidors rebin el producte per al qual han pagat i sàpiguen el que mengen".

L'etiquetatge del peix i els productes pesquers amb els noms d'espècies o orígens geogràfics falsos són dues tècniques fraudulentes prou esteses al sector pesquer. L'informe descriu com els mètodes moleculars, com ara els que es basen en la tecnologia sobre l'ADN, fan possible determinar les espècies, fins i tot en productes  transformats, sense que calgui un peritatge especialitzat. Així doncs, les tecnologies moleculars constitueixen una eina eficaç de cara a un control independent i s'hi pot recórrer en els procediments de comprovació, sobretot en els anomenats reconeixements físics d'un enviament, producte, contenidor, magatzem, etc.
L'informe del JERC aposta per un plantejament europeu coherent i pràctic, amb vista a facilitar noves tecnologies moleculars a les autoritats de control i aplicació de la normativa de la UE.

El document té l'objectiu de promoure un diàleg fonamentat entre les diferents parts interessades, i proposa les següents mesures concretes: 

• Intensificar la difusió de la informació i l'assessorament adients entre tots els sectors i agents interessats.
• Facilitar als laboratoris d'anàlisi dels Estats membres l'accés als repertoris comuns de dades de referència i a d'altres informacions i coneixements útils per a les anàlisis del peix i dels productes de pesca. Aquests repertoris podrien ser similars a la base de dades 'fishtrace' (www.fishtrace.org) del JRC.
• Una xarxa de laboratoris d'assaigs certificats per tal d'efectuar anàlisis a efectes de control i compliment de la normativa, i per difondre protocols analítics harmonitzats i validats
• Garantir la formació completa dels inspectors i el personal de laboratori per a la manipulació i les anàlisis correctes de les mostres. 

El JRC està avaluant actualment els costos i beneficis de l'aplicació d'aquestes recomanacions, basant-se en una anàlisi de més de cent casos notificats, per tal de facilitar l'aplicació a la pràctica de les tecnologies corresponents. El cost de moltes d'aquestes tecnologies, sobretot les relacionades  amb l'anàlisi de l'ADN, s'estan reduint de manera considerable.

Antecedents

Per tal de millorar la traçabilitat dels productes pesquers i combatre la pesca il·legal, la Comissió està insistint en l'aplicació del Reglament INDNR (vegeu MEMO/09/2002), segons el qual tots els productes pesquers marins han de dur un certificat de captura validat. La validació d'aquests certificats és responsabilitat de les autoritats competents dels Estats. Les tecnologies més avançades de control, com ara les que es descriuen a l'informe del JRC, poden contribuir a aquesta millora de la traçabilitat.

Slow Fish 2011, que se celebra a Gènova (Itàlia) del 27 al 30 de maig, és la cinquena edició d'aquest esdeveniment bianual dedicat al món dels peixos i els ecosistemes marins. Els debats, reunions, tallers i degustacions que hi tenen lloc estan centrats en la pesca sostenible i un consum de peix responsable. 

Glossari

Genètica: estudi de l'herència i les variacions hereditàries als organismes. En aquest cas, estudi dels marcadors genètics per tal de descobrir les diferències entre espècies i grups (poblacions) de la mateixa espècie. 

Genòmica: estudi d'un gran nombre de gens o marcadors genètics al genoma. Actualment, la seqüenciació d'alt rendiment permet la seqüenciació de grans fragments d'ADN (genomes sencers) en poc temps.

Medicina forense: disciplina científica dedicada a la recollida i anàlisi metòdic d'indicis per provar fets que poden ser presentats en procediments judicials (en definitiva, aplicació de l'anàlisi científica a les investigacions judicials).

Comissió Europea
Representació a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90 E – 08008
Telèfon directe premsa: 93 467 78 12
http://ec.europa.eu/barcelona