IP/11/400

Estrasburg, 5 d’abril de 2011

La Comissió Europea demana als Estats membres estratègies pròpies d’integració del poble gitano

Els 10 a 12 milions de gitanos d’Europa són encara víctimes de discriminacions, exclusió i rebuig dels seus drets, mentre els governs perden ingressos i productivitat en prescindir d’un talent potencial. És imprescindible millorar-ne la integració econòmica i social. Ara bé, per assolir-ho de manera eficaç, cal actuar de manera concertada a tots els nivells per abordar les múltiples causes de l'exclusió. Per això la Comissió Europea proposa avui un marc europeu d’estratègies estatals d’integració dels gitanos, que servirà de guia per a les polítiques estatals i contribuirà a la mobilització dels fons de la UE per donar suport als esforços d'integració. El marc es basa en quatre pilars: accés a l’educació, l’ocupació, la sanitat i l’habitatge. Els Estats membres han de fixar els seus objectius d’integració dels gitanos en funció de la població romaní al seu territori i de la seva situació inicial.

Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió i comissària de Justícia, ha declarat que “malgrat les bones intencions dels polítics dels Estats membres, les condicions de vida de la majoria dels gitanos no han canviat els darrers anys. Les accions per acabar amb la seva exclusió de l’ensenyament, del mercat laboral, de la sanitat i de l’habitatge són responsabilitat conjunta dels Estats membres. És un gran repte i per això estem definint objectius d’integració del gitanos i necessitem ara que totes les capitals, regions i ciutats d’Europa els posin en pràctica. Ara és el moment d’anar més enllà de les bones intencions i d’actuar concretament. El més important per a mi és que els Estats membres contribueixin a garantir que tots els infants gitanos acabin al menys l’ensenyament primari”.

La comunitat gitana d'Europa viu en condicions socioeconòmiques bastant pitjors que les de la població en general. Segons un estudi realitzat a sis Estats de la UE [1], només el 42% dels nens i nenes gitanos acaben l’ensenyament primari, davant el 97,5% de la mitjana de la UE, i només el 10% segueix l’ensenyament secundari. Al mercat laboral, els índexs d’ocupació són també menors i pateixen més la discriminació. Pel que fa a l’habitatge, sovint falta l’accés a serveis bàsics com l’aigua corrent o l'electricitat. També hi ha diferències pel que fa a la salut: l’esperança de vida dels gitanos és de deu anys inferior a la mitjana de la UE, de 76 anys per als homes i de 82 anys per a les dones.

László Andor, comissari d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, ha declarat que “és inacceptable que a l’Europa del segle XXI, basada en els principis d’igualtat, democràcia i l'Estat de dret, s’exclogui els gitanos. Les condicions de vida de la majoria d’ells i les seves relacions amb la societat s’han anat degradant en els darrers anys”.

I ha destacat que “alguns països no podran assolir els objectius de l’estratègia Europa 2020 si no avancen en la integració dels gitanos”.

La integració del poble gitano podria aportar avantatges econòmics considerables. Els gitanos representen una part creixent de la població en edat activa, amb una edat mitjana de 25 anys, quan la mitjana de la UE és de 40. A Bulgària o Romania, una de cada cinc persones que ingressen al mercat laboral és d'origen gitano. Diversos estudis del Banc Mundial semblen indicar que la integració plena dels gitanos podria generar per a les economies d’alguns països una plusvàlua de 500 milions d’euros l’any en millorar la productivitat, reduir les despeses socials i augmentar els ingressos fiscals.

La UE no ha deixat d’insistir en la necessitat de millorar la integració dels gitanos i, recentment, ho ha fet en un informe publicat a l’abril de 2010 (IP/10/407). La legislació de la UE (Directiva sobre igualtat de tracte independentment de l’origen racial) obliga els Estats membres a garantir la igualtat d’accés de les minories ètniques, com ara els gitanos, a l’educació, l’habitatge, la sanitat i l’ocupació. El desembre de 2010, el grup de la Comissió dedicat als gitanos va destacar l’absència, encara avui, de mesures enèrgiques i proporcionades por posar remei als problemes socioeconòmics d’una gran part de la població gitana de la UE (MEMO/10/701). Ara és fonamental avançar i garantir que les polítiques d'integració estatals, regionals i locals es dirigeixin als gitanos de manera clara i concreta.

A partir d’això, el marc de la UE proposa una actuació centrada en la integració dels gitanos, amb objectius en els àmbits següents:

-       educació: assolir que tots els nens i nenes gitanos acabin al menys l’ensenyament primari

-       ocupació: reduir la diferència entre els gitanos i la resta de la població

-       sanitat: eliminar les diferències, per exemple reduint la mortalitat infantil en la població gitana

-       habitatge: abordar les desigualtats d'accés a l’habitatge i a les xarxes de serveis públics com ara l’aigua o l’electricitat.

Els Estats membres hauran de presentar les seves estratègies d’integració dels gitanos abans de finals de 2011 i hauran de precisar com contribuiran a assolir-ne els objectius. El marc s’inclou dins els objectius més amplis d’ocupació, inclusió social i educació de l’estratègia Europa 2020. La seva consecució és essencial perquè els Estats membres assoleixin els objectius generals de l’estratègia.

La Comissió proposa també solucions per utilitzar de manera més eficaç els fons de la UE que poden servir per finançar la integració dels gitanos. Convidem els Estats membres a modificar els seus programes operatius cofinançats pels Fons Estructurals i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural a fi de donar més suport als projectes destinats a la població gitana.

Finalment, perquè el marc de la UE per a les estratègies estatals es tradueixi en canvis tangibles en la vida quotidiana dels gitanos, la Comissió vol establir un mecanisme de control sòlid per mesurar-ne els resultats. L'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea té un paper fonamental, en reunir les dades sobre la situació socioeconòmica dels gitanos en cooperació amb altres organitzacions. Convidem els Estats membres a designar el seu punt de contacte per gestionar i vigilar l’aplicació de la seva estratègia d’integració i elaborar els informes corresponents. La Comissió Europea fa després, cada any, un informe sobre els avanços dels Estats membres.

Antecedents

Encara que formen part integrant de la Unió Europea des de fa segles, els gitanos, que constitueixen la minoria ètnica més gran d’Europa, són sovint víctimes de prejudicis, intolerància, discriminació i exclusió.

Molts dels àmbits importants per a la integració dels gitanos, com ara l'educació, l'ocupació, la sanitat i l’habitatge, són responsabilitat bàsicament estatal o regional. Ara bé, la UE té un paper important en la coordinació de les mesures dels Estats membres i pot aportar una ajuda important mitjançant els instruments financers.

L’estiu de 2010, la Comissió Europea va declarar públicament que els gitanos són ciutadans de la UE i han de gaudir de tots els drets i respectar totes les obligacions en virtut de la seva legislació (SPEECH/10/428 i MEMO/10/502).

Més informació

Sala de premsa de la DG Justícia.

La Unió Europea i els gitanos.

Pàgina de Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió i comissària europea de Justícia.

Pàgina de László Andor, comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió.

ANNEX: xifres de la població gitana ­

Comissió Europea
Representació a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90  E – 08008
Telèfon directe premsa: 93 467 78 12 
www.ec.europa.eu/spain/barcelona