|
IP/11/320
Brussel·les, 16 de març de 2011
La Comissió Europea proposa uns drets de propietat més clars per als 16 milions de parelles internacionals de la UE
Què passa amb l'habitatge comú després del divorci entre dos cònjuges de diferent nacionalitat? Què succeeix amb un compte bancari comú en cas de defunció d'un dels cònjuges? I què passa en aquests casos si els dos cònjuges tenen la mateixa nacionalitat però els seus comptes bancaris o propietats son a l'estranger? A Europa hi ha prop de 16 milions de parelles internacionals, de les quals com a mínim 650.0000 han de fer front, cada any, a aquesta mena d'incerteses quan han de posar fi al seu matrimoni o unió civil. Els ciutadans perden temps i diners mirant d'esbrinar quina és la llei aplicable en el seu cas, i quins són els tribunals competents per ocupar-se'n. Les divergències jurídiques entre els vint-i-set Estats membres de la UE constitueixen un incentiu per buscar un fòrum de conveniència o bé ser els primer en la carrera als tribunals. Aquesta és l'expressió utilitzada quan un dels cònjuges, normalment el que gaudeix de millor situació econòmica, s'afanya a acudir al tribunal que considera que li resultarà més favorable. La Comissió Europea proposa, per tant, un conjunt de normes a nivell de la UE que clarifiquin jurídicament els drets de propietat dels matrimonis internacionals i de les unions registrades amb dimensió internacional. Per això s'han proposat dos Reglaments que contribuiran a determinar la llei aplicable als drets de propietat d'una parella i el tribunal competent per al cas. A més, els Reglaments també inclouen regles sobre el reconeixement i l'execució a tots els Estats membres de la UE de les resolucions judicials relatives a la propietat de les parelles mitjançant un procediment únic. Aquestes propostes constitueixen el primer resultat tangible de l'Informe de la Comissió sobre la ciutadania, d'octubre de 2010 (IP/10/1390 i MEMO/10/525), que posava de manifest els grans obstacles pràctics amb què els europeus ensopeguen en la seva vida quotidiana. Les propostes d'avui constitueixen el següent pas lògic a l'acord assolit l'any passat sobre la legislació de la UE pel que va als divorcis transfronterers (IP/10/347 i MEMO/10/695).
"La mort d'un cònjuge o un divorci són experiències doloroses. En aquest moments, els ciutadans no s'haurien de veure, a més, aclaparats per procediments administratius o legals complicats que consumeixen temps i diners", ha explicat la vicepresidenta i comissària de Justícia, Viviane Reding. "Com que cada vegada són més els ciutadans que s'enamoren i es casen o celebren unions civils amb una dimensió transfronterera, necessitem proveir-nos de normes clares que regulin la divisió de la propietat comuna en cas de mort o divorci. Les propostes que es presenten avui contribuiran a aportar claredat jurídica a aquests aspectes i a facilitar el complicat procés de divisió dels bens comuns, independentment de la ubicació d'aquests a Europa. És una bona notícia tant per les parelles internacionals com pels seus comptes bancaris, si tenim en compte que aquestes noves normes poden representar un estalvi anual de prop de 400 milions d'euros en despeses extraordinàries".
Nota de premsa completa i taules de dades (en castellà)
Més informació:
Web de Viviane Reding, vicepresidenta i comissària de Justícia de la UE
|