|
IP/11/109
Brussel·les, 31 de gener de 2011
La Comissió posa en marxa un pla d’acció per reduir l'abandonament escolar
A la Unió Europea, més de sis milions de joves abandonen els estudis quan estan a un nivell que correspon, com a màxim, al primer cicle d’ensenyament secundari. Aquests joves s’enfronten a greus dificultats a l’hora de trobar feina i tenen més possibilitats d’estar aturats i dependre de les prestacions socials. L’abandonament escolar prematur dificulta el desenvolupament econòmic i social i constitueix un obstacle seriós a l’objectiu de la UE d’un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. La Comissió ha aprovat avui un pla d’acció que ajudarà els Estats membres a assolir l’objectiu d’Europa 2020 de reduir per sota el 10%, com a màxim a finals d’aquest decenni, l’índex mitjà de joves que abandonen prematurament els estudis a la UE, partint d’un nivell actual del 14,4%.
José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, ha declarat que “Europa no es pot permetre oblidar tants joves amb potencial per contribuir al desenvolupament de la nostra societat i la nostra economia. Hem de desenvolupar al màxim el potencial de tots els joves d’Europa per recuperar-nos de la crisi”.
La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha afegit que “només caldria reduir un punt percentual la proporció dels que abandonen prematurament els estudis a Europa perquè el nombre de joves qualificats augmentés de gairebé mig milió cada any. La majoria dels països de la UE ha avançat en la reducció del nombre de joves que abandonen els estudis amb una baixa qualificació, però encara hi ha molta feina per fer”.
La nova iniciativa de la Comissió resumeix la situació de l’abandonament escolar prematur a tot Europa, les causes principals i els riscos per al desenvolupament econòmic i social, i proposa maneres d’abordar el problema més eficaçment.
La proposta de Recomanació adjunta inclou directrius per ajudar els Estats membres a elaborar polítiques generals basades en fets i destinades a reduir l’abandonament escolar prematur.
La situació a Europa
La mitjana actual de la UE, del 14,4% de joves que abandonen prematurament els estudis, oculta notables diferències entre els països:
- Set Estats membres ja han assolit el valor de referència del 10%: Àustria, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, Lituània, Polònia i Txèquia.
- Tres Estats membres presenten índexs superiors al 30%: Espanya, Malta i Portugal.
- Gairebé tots els països han reduït els seus índexs d’abandonament escolar prematur des de 2000.
- Alguns dels països que presenten un índex alt també han aconseguit reduccions importants: Itàlia, Malta, Portugal, Romania i Xipre.
- Alguns països que ja presentaven índexs baixos d’abandonament escolar prematur a principis del decenni, com ara Lituània, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia, també han avançat notablement.
Encara que hi ha característiques comunes, els Estats membres també presenten diferències pel que fa als grups més afectats, al nivell d’estudis al qual arriben els que els abandonen prematurament i a la situació laboral d’aquestes persones (més informació: MEMO/11/52 ).
Com abordar l’abandonament escolar prematur
És un problema complex, que no es pot resoldre només amb la política educativa. Per ser eficaces, les estratègies destinades a reduir l’abandonament escolar prematur han d’incloure les polítiques d’educació i joventut i la política social. Han d’estar adaptades a les condicions locals, regionals i estatals i integrar mesures de prevenció, d’intervenció i de compensació.
- La prevenció de l’abandonament escolar prematur ha de començar al més aviat possible, ajudant els infants a aprendre i evitant les condicions que puguin donar lloc a l’abandonament prematur, com ara fer repetir curs o no ajudar adequadament els menors amb una llengua materna diferent.
- Les mesures d’intervenció han d’abordar ràpidament i eficaçment les dificultats que apareguin, com ara l’absentisme i el baix nivell de rendiment.
- Les mesures compensatòries han d’oferir “segones oportunitats” d’aprendre, com ara classes de suport a l’escola o la possibilitat que els adults joves reprenguin els estudis.
Més cooperació entre els països de la UE, l’intercanvi de bones pràctiques i una utilització més concreta del finançament de la UE poden ajudar a afrontar el problema.
Properes etapes
Els ministres d’Educació debatran les propostes de la Comissió a la reunió del Consell de Ministres que tindrà lloc del 2 al 4 de maig, a Brussel·les. Es convidarà els Estats membres a adoptar estratègies generals basades en aquest marc cap a finals de 2012 i a aplicar-les a través de programes estatals de reforma.
Per part seva, la Comissió canalitzarà el finançament a través del Programa d’Aprenentatge Permanent i el Programa Marc de Recerca, a fi d’abordar el problema de manera innovadora, i a través del Fons Social Europeu, per finançar les mesures estatals i regionals destinades a reduir l’abandonament escolar prematur.
Més informació:
MEMO/11/52 : hi ha estadístiques per països.
Comissió Europea. Comunicació [COM(2011)18]: Abordar l’abandonament escolar prematur: una contribució clau a l’agenda Europa 2020 , 31 de gener de 2011
Proposta de Recomanació del Consell relativa a les polítiques per reduir l’abandonament escolar prematur [COM(2011)19], 31 de gener de 2011
Document de treball dels serveis de la Comissió: Reduir l’abandonament escolar prematur [SEC(2011)96], 31 de gener de 2011
Comissió Europea: L'abandonament escolar prematur
Gràfic 1: Percentatge de la població entre 18 i 24 anys que té un nivell màxim d’estudis de primer cicle d’ensenyament secundari i ja no estudia (2009), i evolució en el període 2000-2009 (canvi relatiu en %) [1]
1]Eurostat (Enquesta de Població Activa d’Eurostat). MK = Antiga República Iugoslava de Macedònia.
Els estudiants que porten més d’un any vivint a l’estranger o estan fent el servei militar obligatori no estan inclosos a l’Enquesta de Població Activa de la UE. Per això els índexs poden ser superiors als assenyalats a escala nacional. Això es pot aplicar especialment al cas de Xipre.
Les dades corresponents a Eslovènia i Croàcia no tenen fiabilitat perquè la mostra és molt reduïda.
Bulgària, Eslovènia i Polònia: l’evolució correspon al període 2001-2009.
Txèquia, Eslovàquia, Irlanda, Letònia i Croàcia: l’evolució correspon al període 2002-2009.
A Finlàndia, el nivell educatiu assolit es mesura a principis d’any (dades corresponents a les matriculacions). Això implica una sobreestimació de l’indicador en aquest país.
|