Brussel·les, 10 de gener de 2011

La Comissió Europea aprova la incorporació de l'espai natural menorquí de la Vall a la xarxa Natura 2000

La flora i la fauna d’Europa estan avui més protegides que mai a la Unió Europea. Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals protegits, s’ha ampliat gairebé 27.000 km². S’han afegit, per exemple, 17.500 km² d’espais marins, i d’aquesta manera s’augmentarà la protecció de moltes espècies marines amenaçades. Natura 2000 compren ara pràcticament el 18% de la superfície terrestre de la UE i més de 130.000 km² de mar. Aquesta última ampliació s’ha efectuat principalment a Txèquia, Dinamarca, França, Espanya i Polònia. Un dels indrets de nova incorporació a la Xarxa és l'espai menorquí de la Vall, una zona de costa que constitueix un hàbitat important d'espècies amenaçades, entre les quals la tortuga mediterrània. Natura 2000 és el nucli de la lluita d’Europa per detenir la pèrdua de biodiversitat i conservar els ecosistemes.

Janez Potočnik, comissari europeu de Medi Ambient, ha declarat que “si protegim la natura, ens protegim nosaltres mateixos. Natura 2000 és una assegurança de vida, perquè protegeix la resistència de la natura i garanteix que mantinguem una relació sostenible amb el món natural del qual depenem. Estic especialment satisfet d’haver augmentat la protecció de 17.500 km² dels nostres mars”.

Què és Natura 2000?

Natura 2000 és una àmplia xarxa d’espais naturals protegits creada per garantir la supervivència de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats d’Europa. Compta amb prop de 26.000 indrets (les darreres incorporacions n’hi ha afegit 739) que representen uns 27.000 km². Més de la meitat de la superfície afegida correspon a espais marins (més de 17.000 km²), principalment de França, Dinamarca i Espanya.

Entre els nous espais marins de la regió atlàntica cal esmentar una extensió de 680 km² de l’estuari del Loira que inclou importants bancs de sorra i esculls d’aigües fredes. La zona és viver de peixos juvenils i etapa vital per a espècies altament migratòries com ara el salmó atlàntic (Salmo salar) o l’alosa (Alosa alosa). Dinamarca ha afegit també alguns espais marins de gran extensió, com ara la Sydlige Nordsø, zona designada per protegir la marsopa comuna (Phocoena phocoena). Pel que fa a Espanya, una nova contribució a la xarxa és El Cachucho, una àmplia formació de relleu submarí situada al Mar Cantàbric que alberga una diversitat excepcional de vida marina, entre la que cal esmentar diverses esponges gegants descobertes recentment. També s'hi afegeix la Vall, de Menorca, un espai costaner amb albuferes i penya-segats, que és hàbitat d'espècies amenaçades com ara la tortuga mediterrània (Testudo hermanni).

L’ampliació augmentarà també la protecció de diversos hàbitats terrestres valuosos, des de fagedes de muntanya i prades a Txèquia fins a amplis llacs i zones pantanoses a Polònia. Aquests hàbitats ofereixen un refugi vital a moltes de les espècies més rares i amenaçades d’Europa, com ara la llúdria (Lutra lutra), la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i la papallona Maculinea teleius, que és molt escassa.

La filosofia de la xarxa és la col·laboració de l'home amb la natura. Dins la xarxa es poden seguir realitzant activitats d’agricultura, turisme, silvicultura i esbarjo, però han de ser sostenibles i estar en harmonia amb el medi natural.

Els Estats membres designen els seus espais Natura 2000 en col·laboració amb la Comissió. Un cop seleccionats, la Comissió els reconeix oficialment com a “Indrets d’Importància Comunitària”, que és el que s’ha fet avui. Aquest procés confirma l’estatus oficial dels indrets i consolida l’obligació de protegir-los. Tot seguit, els Estats membres tenen sis anys per establir les mesures de gestió necessàries.

La gamma d’espais protegits és molt àmplia, des de prades riques en espècies herbàcies fins a coves i llacunes. Les nou regions biogeogràfiques de la xarxa reflecteixen la gran varietat de la biodiversitat de la UE.

Perquè és important?

La biodiversitat (el recurs limitat que representa la varietat de la vida a la Terra) està en crisi. Les activitats humanes estan fent desaparèixer espècies a un ritme sense precedents i amb conseqüències irreversibles per al nostre futur. La Unió Europea està lluitant contra això i, recentment, s’ha fixat el nou objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat a Europa d’aquí a 2020, protegint els serveis dels ecosistemes com ara la pol·linització, restaurant-los si estan degradats i intensificant la contribució de la UE per evitar la pèrdua de biodiversitat a escala mundial. Natura 2000 és una eina essencial per assolir aquest objectiu.

Quins nous indrets s’han incorporat?

L’actualització més recent s’ha efectuat a quinze Estats membres i s’han inclòs 739 indrets d’importància comunitària a sis regions biogeogràfiques: alpina, atlàntica, boreal, continental, mediterrània i pannònica. A Polònia s’han afegit 459 espais amb una superfície total de 8.900 km², entre els quals cal esmentar diversos grans llacs i sistemes fluvials amb les corresponents planes al·luvials i boscos naturals. Txèquia ha afegit 229 indrets, entre els quals cal esmentar importants fagedes i prades riques en fauna i flora.

Nota: a més dels indrets incorporats a la xarxa, les llistes actualitzades inclouen petites modificacions als espais existents, com ara l’adaptació de la superfície d’alguns d’ells. Aquestes modificacions no afecten doncs al nombre d’espais, però sí a la superfície total de la xarxa.

Les llistes completes amb les darreres actualitzacions es poden consultar a:

http://circa.europa.eu/Public/irc/env/natura_2000/library?l=/candidate_importance/biogeographical&vm=detailed&sb=Title

Més informació al document de preguntes i respostes (en anglès): MEMO/11/9

Més informació:

http://ec.europa.eu/environment/nature/index_en.htm