IP/10/1527

Brussel·les, 18 de novembre de 2010

La Comissió presenta un projecte per al futur de la Política Agrícola Comuna després de 2013
 

La Comissió Europea ha publicat avui la Comunicació “La Política Agrícola Comuna (PAC) cap el 2020: aliments, recursos naturals i reptes territorials en el futur”. La finalitat de la reforma és assolir un sector agrari europeu més dinàmic, competitiu i eficaç per respondre al principi d’Europa 2020 d’estimular un creixement sostenible, intel·ligent i inclusiu. La Comunicació exposa tres opcions per continuar la reforma. Després de debatre aquestes idees, la Comissió presentarà propostes legislatives formals a mitjan 2011.  

Referint-se avui a la Comunicació, el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Cioloş, ha destacat la importància de fer una PAC “més verda, més justa, més eficaç i més efectiva”, tot i afegint que “la PAC no sols és per als agricultors, és per a tots els ciutadans de la UE com a consumidors i contribuents. Per això és important que dissenyem la nostra política de manera que els ciutadans la puguin entendre millor i que quedin clars els beneficis públics que els agricultors atorguen a la societat. L’agricultura europea ha de ser competitiva no sols econòmicament sinó també ecològicament”.   

La Comissió ja havia mantingut aquest mateix any un debat públic i una conferència sobre el futur de la PAC. La immensa majoria de les contribucions van determinar-ne tres objectius principals: 

- Producció alimentària viable (subministrament alimentari segur i suficient en el context d’una demanda mundial creixent, de crisi econòmica i d’una gran volatilitat del mercat, per contribuir a la seguretat alimentària).   

- Gestió sostenible dels recursos naturals i acció pel clima (els agricultors han de considerar sovint les qüestions ecològiques per davant de les econòmiques, però aquests costos no són compensats pel mercat).  

- Manteniment de l’equilibri territorial i la diversitat de les zones rurals (l’agricultura segueix sent un motor econòmic i social a les zones rurals i un factor important per a la conservació de la vitalitat del camp).  

La Comunicació revisa els instruments futurs que poden ser adequats per assolir aquests objectius. Pel que fa als pagaments directes, la Comunicació destaca la importància de la redistribució, la remodelació i la millor orientació, basant-se en criteris objectius, equitatius i fàcilment comprensibles pel contribuent. Aquests criteris han de ser econòmics (l’element d’“ajut a la renda” dels pagaments directes) i ecològics (han de reflectir els béns públics oferts pels agricultors), amb l’ajut més orientat cap els agricultors actius. S’ha d’organitzar una distribució més equitativa dels fons de manera econòmicament i políticament factible, amb una transició que permeti evitar les interrupcions.   

Una idea podria ser oferir un pagament bàsic d’ajut a la renda (que pot ser uniforme per regió, però no global per a tota la UE, basat en nous criteris i limitat a una certa quantitat), més un pagament ecològic obligatori per a mesures addicionals (anualment), que vagi més enllà de les normes bàsiques de la condicionalitat (com ara la coberta vegetal, la rotació de conreus, les pastures permanents o el guaret ecològic),  un pagament per condicions naturals específiques (definit per a tota la UE i complementari dels pagaments corresponents a les mesures de desenvolupament rural), i una opció de pagament “no dissociat” per als tipus d’agricultura especialment sensibles (similar a l’opció actual [segons l’article 68] introduïda en la “revisió mèdica” de la PAC). Un règim d’ajut senzill i específic fomentarà la competitivitat de les petites explotacions, reduirà la burocràcia i contribuirà a la vitalitat de les zones rurals.    

Pel que fa a les mesures de mercat, com ara la intervenció pública i l’ajut a l’emmagatzematge privat, hi podrà haver algun marge per racionalitzar i simplificar-les i, possiblement, introduir nous elements per millorar el funcionament de la cadena alimentària. Encara que aquests mecanismes eren els instruments tradicionals de la PAC, les successives reformes han potenciat l’orientació de l’agricultura de la UE al mercat i els ha reduït a una xarxa de seguretat de tal manera que les existències públiques pràcticament s’han eliminat. Si les mesures de mercat representaven un 92% de la despesa de la PAC a una data tan recent com el 1991, el 2009 només han absorbit un 7% del pressupost de la PAC. 

La política de desenvolupament rural ha permès d’impulsar la sostenibilitat econòmica, ecològica i social del sector agrari i les zones rurals, però es demana insistentment d’integrar completament a tots els programes, de manera horitzontal, els elements de medi ambient, canvi climàtic i innovació. Es destaca la importància de les vendes directes i els mercats locals i les necessitats específiques dels joves agricultors i les noves explotacions. L’enfocament de LEADER serà més integrat. Per tal que sigui més eficaç, s’ha introduït un canvi cap a un plantejament més orientat als resultats, potser amb objectius quantificats. Un nou element de la futura política de desenvolupament rural seria un instrument de gestió del risc que ajudés a afrontar millor les incerteses del mercat i la volatilitat de la renda. S’han d’obrir opcions als Estats membres per controlar els riscos de la producció i la renda, des d’un instrument d'estabilització de la renda compatible amb l’OMC fins a un ajut important per als instruments d’assegurança i els fons d’inversió. Com passa amb els pagaments directes, cal que hi hagi una nova assignació dels fons basada en criteris objectius, que pugui limitar les importants interrupcions del sistema actual. 

La Comunicació destaca tres opcions per a la futura direcció de la PAC, a fi d’afrontar millor aquests reptes: 1) ajustar les deficiències més urgents a la PAC mitjançant canvis graduals; 2) fer una PAC més verda, més justa, més eficaç i més efectiva; i 3) reduir el suport a la renda i les mesures de mercat i centrar-se en objectius de medi ambient i canvi climàtic. En totes tres opcions, la Comissió preveu mantenir l’actual sistema de dos pilars: un primer pilar que engloba els pagaments directes i les mesures de mercat, les funcions dels quals estan ben definides a escala de la UE, i un segon pilar que comprèn les mesures multianuals de desenvolupament rural, per a les quals el marc d’opcions està establert a escala de la UE però l’opció final dels règims es deixa als Estats membres o les regions en gestió conjunta. Un altre element comú de totes tres opcions és la idea que el futur sistema de pagaments directes no es podrà basar en períodes de referència històrics sinó en criteris objectius. Segons el comissari Cioloş, “el sistema actual dona diferents papers a la EU-15 i la EU-12, i això no pot continuar després de 2013”. Es necessiten també criteris més objectius per a les assignacions de desenvolupament rural.  

Més informació: 

Descripció de les tres opcions generals [15 KB]

Text complet de la comunicació

Document de preguntes i respostes sobre la proposta de la Comissió: MEMO/10/587