Comissió Europea

El Protocol de Kyoto es va signar el 1997 però no va entrar en vigor fins al 2005, després de la ratificació dels països industrialitzats responsables del 55% de les emissions de CO2 a l'atmosfera. L'objectiu del Protocol de Kyoto va ser establir una sèrie de compromisos legalment vinculants, destinats a reduir almenys un 5% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, prenent com a referència l'any 1990.

El protocol venç a finals de 2012 i la Cimera de Durban era clau per decidir els passos futurs que cal fer en aquest sentit. Durant les dues setmanes que ha durat la cimera, la tenacitat i la diplomàcia de la delegació de la Comissió Europea han estat claus per aconseguir que els països segueixin fent un esforç col·lectiu per la lluita contra el canvi climàtic. Els objectius de la UE en aquest sentit estaven representats en dos punts fonamentals:

• Aconseguir que els països acceptessin prolongar el Protocol de Kyoto.
• Aconseguir un acord per desenvolupar un nou marc legal (per 2015) que involucri tots els països que lluiten activament contra el canvi climàtic.

Com es crearà el nou marc legal per a l'esforç col·lectiu contra el canvi climàtic?

Per aconseguir-ho, s'ha creat la Plataforma d'Acció de Durban, que té per objectiu desenvolupar un nou protocol o un altre instrument jurídic que tingui força legal perquè sigui aplicada pels 196 països adherits a la Convenció del Clima. S'haurà d'adoptar el 2015 i s'executarà a partir del 2020. Fins llavors, continuarà vigent l'actual Protocol de Kyoto. La proposta de la UE incideix, sobretot, en el fet que el nou protocol afecti països desenvolupats i emergents.

Altres acords

• Acord amb els petits Estats insulars: Per iniciativa de la UE i de l'Aliança de Petits Estats Insulars (AOSIS), s'ha acordat posar en marxa un pla de treball per estudiar la manera d'acabar amb la bretxa que permet als països emetre gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. S'haurà de fixar l'any en què aquestes emissions han d'assolir el seu punt màxim i, des d'aquí, començar a disminuir amb l'objectiu de mantenir l'escalfament global per sota dels 2º centígrads. Per als petits estats insulars, el canvi climàtic és el seu major enemic. Si la temperatura del planeta puja, la conseqüència immediata és l'augment del nivell del mar, fet que posa aquests països en perill de desaparèixer. Entre els més de quaranta estats que pertanyen a la AOSIS trobem les Fiji, les Maldives, Maurici, Tuvalu, Belize o Barbados.
• El nou Fons Verd Climàtic (GCF) finançarà programes als països en desenvolupament per a la lluita contra el canvi climàtic: el Fons Verd per al Clima, que es va aprovar en la Conferència de Cancún, té per objectiu la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic dels països més pobres. Per a la UE la seva posada en marxa és prioritària. En principi, podria ser el Banc Mundial el que actués com a administrador interí dels 100.000 milions de dòlars anuals necessaris per al seu funcionament. Per començar, Alemanya ha promès 40 milions i Dinamarca 15.
• Nous mecanismes i sectors: S'han posat en marxa dos mecanismes que responen iniciatives de la UE. El primer, està basat en el mercat que servirà per millorar la relació cost-eficàcia de les accions que es duguin a terme per reduir les emissions. L'altre, serveix per examinar les qüestions relacionades amb el clima per a l'agricultura.