|
La Comissió Europea vol millorar l’assistència als ciutadans de la UE que, quan són a l'estranger, es troben en situacions de crisi o d’emergència com ara les del Japó, Líbia o Egipte d’enguany. L’objectiu és facilitar la cooperació entre les autoritats consulars i consolidar el dret dels ciutadans europeus a la protecció consular. Quan són a un país estranger, els ciutadans de la UE tenen dret a sol·licitar ajuda al consolat o l’ambaixada de qualsevol Estat membre de la UE si el seu no hi està representat. Així mateix, qualsevol Estat membre de la UE els ha d’ajudar a abandonar el país com si fossin ciutadans seus.
La proposta de la comissió enfortirà aquests drets aclarint quan es considera que un ciutadà no està representat i especificant quin tipus d’ajuda hauran de lliurar normalment els Estats membres en cas de necessitat (detenció, accident greu, pèrdua de documents, etc.). En aquest sentit, la comissió ha creat un web interactiu de protecció consular on figuren les dades de contacte de tots els consolats i ambaixades dels Estats membres de la UE a d’altres països i on es poden fer recerques per país o nacionalitat de la UE.
Les greus crisis recents han posat en relleu la importància de la protecció consular a fora la UE. Els esdeveniments de Líbia i Egipte consegüents a la revolta democràtica de primavera i el terratrèmol i el tsunami al Japó el març, van afectar gairebé 150.000 ciutadans de la UE. Molts d’ells van rebre assistència de consolats i ambaixades d’altres països de la UE en no estar representat, o haver deixat d’estar-ho, el seu. El dret a la protecció consular s’aplica també en situacions de la vida quotidiana, com ara quan algú es posa malalt, o és víctima d’un delicte, durant les vacances.
La legislació proposada per la Comissió vol establir un marc estable de cooperació i coordinació entre els Estats membres. Aclareix que es considera que els ciutadans de la UE no estan representats quan no poden accedir a un consolat o ambaixada del seu país, és a dir, quan no hi poden anar i tornar, des d’allà on siguin, en un mateix dia. La proposta especifica també fins a quin punt poden rebre ajuda els familiars no nacionals de països de la UE i estableix com s’ha de coordinar l’assistència amb els Estats membres d’origen dels ciutadans. En situacions de crisi, les noves normes promouen el paper de l’Estat membre 'líder', que s’encarrega de coordinar i dirigir l’assistència als ciutadans de la UE no representats.
| 
Què fem
