Comissió Europea

En aquest sentit, i segons les paraules de la comissària de Canvi Climàtic, Connie Hedegaard, Durban ha de servir per aconseguir un full de ruta específic d'accions reals. Només així, i amb el compromís d'altres països, com els Estats Units o la Xina, es podrà deixar enrere la decepció de les últimes cimeres de Copenhaguen i Cancún i fer un pas més enllà de Kyoto.

Claus per entendre el paper de la UE a Durban

Quins són els temes fonamentals per a Europa? Què vol posar de manifest la UE? Quins acords mínims es volen aconseguir? Fem un petit repàs a aquestes i d'altres qüestions.

Limitar l'escalfament global - En primer lloc, la UE considera que una de les principals mesures ha de ser mantenir l'escalfament global. Per Isaac Valero, portaveu de Canvi Climàtic, la reducció d'emissions per a l'any 2020 fins a un nivell que podria limitar l'escalfament global a un màxim de dos graus és tecnològicament i econòmica viable, i així ho demostra un nou estudi exhaustiu publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). No obstant, cal ser conscients que el temps passa ràpid i la UE demana a la resta de països que les mesures s'apliquin abans del 2015, que és l'any límit, segons els experts, perquè la temperatura global del planeta no augmenti més enllà dels 2 o 2,4 graus estimats.

Més reduccions de Co2 - Un altre dels punts forts que cal aconseguir segons la UE, són reduccions de Co2 més ambicioses. En l'actualitat, Europa ha reduït les emissions en un 17% i preveu, gradualment, aconseguir una reducció del 25% el 2020 i assolir entre un 80% i un 95% el 2050.

Ajuts per al desenvolupament net - D'altra banda, la Unió Europea exigirà als socis internacionals que facin reals els compromisos adoptats a Copenhaguen l'any 2009, quan es van comprometre a aportar 30.000 milions de dòlars en ajuts. El cert és que Europa, tot i les dificultats actuals, ha mantingut els seus compromisos i exigirà als altres països que també ho facin – en molts casos aquestes promeses no s'han complert. En aquest sentit, segons la Comissió, també caldrà revisar la situació dels països que reben ajuts per al desenvolupament net, com és el cas de la Xina, responsable del 22% de les emissions de Co2, i que, tal com explica Valero: "A partir del 2013 la Xina, per la seva economia, ja no serà un país que ha de rebre ajuts de mecanismes nets". En aquest sentit, l'aposta de la UE és clara: caldrà redirigir recursos cap a d'altres zones geogràfiques que ho necessitin, com Àfrica, Àsia o l'Amèrica Llatina.

Amb tots aquests temes damunt la taula, la UE només espera que a Durban no es repeteixi la mateixa situació dels darrers anys. Per evitar-ho, afronta l'encàrrec amb optimisme i amb el convenciment que sabrà transmetre a la resta de països l'urgència de la situació perquè, com conclou Valero, "la realitat ja és aquí, està passant i hem de lluitar".