Què cal fer per garantir el futur de les pensions? Com pot contribuir la UE
a assegurar que els europeus gaudeixin d'una jubilació justa, amb un sistema
sostenible de pensions? La Comissió Europea acaba d'obrir un debat públic
que planteja un seguit de preguntes i convida tots els ciutadans interessats a
aportar els seus punts de vista, opinions i idees sobre la manera de fer front
al repte de les pensions en una Europa que envelleix.
Les previsions demogràfiques indiquen que l'any 2060, el
número de persones jubilades respecte del de les persones que financen les
seves pensions es doblarà a la UE. Una situació que el comissari d'Ocupació,
Afers Socials i Inclusió, Lázló Andor, qualifica d'"insostenible".
Aquest és el motiu que ha portat a la Comissió Europea a obrir un debat públic,
a través d'un Llibre Verd sobre el futur de les pensions a la UE. En la
presentació de la iniciativa, el comissari ha defensat que "cal examinar
amb atenció l'equilibri entre el temps de treball i el temps de jubilació".
"Hem de triar entre tenir uns pensionistes més pobres, unes cotitzacions
més altes o bé més gent treballant més i durant més temps", ha
assegurat el comissari, que ha recordat que "un dels grans èxits del model
social europeu és la garantia que la vellesa no sigui sinònim de pobresa.
Aquesta és una promesa que hem de seguir complint". Aquest és
l'esperit del procés de consulta, que té l'objectiu, segons Andor,
"d'ajudar els Estats membres a prendre les decisions correctes per tal
d'assegurar-se que els sistemes de pensions estan preparats per al
futur".
El Llibre Verd que llança el procés de consulta fa una anàlisi del marc
europeu de les pensions de manera general i integrada, aprofitant les sinèrgies
de la política econòmica i social i la regulació dels mercats financers. Per
aquest motiu, el document aborda molts temes diferents, com ara la prolongació
de la vida laboral; el mercat interior de les pensions; la mobilitat de les
pensions arreu de la UE; els buits en la normativa europea, el futur règim de
solvència per als fons de pensions; la transparència de les pensions i la
informació per als pensionistes; i la governança a nivell de la UE.
La consulta és una iniciativa conjunta dels comissaris Andor, Barnier i
Rehn, i abasta tant les polítiques econòmiques i socials com la regulació dels
mercats financers. El document que ara es presenta no fa propostes d'actuació
concretes, sinó que busca recollir opinions sobre les possibles accions futures
a emprendre a nivell europeu.
El període de consulta durarà quatre mesos (fins el 15 de novembre de 2010),
durant els quals qualsevol persona, organització o entitat interessada en
el tema podrà presentar els seus punts de vista a través d'Internet. Després,
la Comissió Europea analitzarà totes les respostes i estudiarà la millor manera
d'actuar en el futur per donar resposta a aquestes qüestions a nivell de la
UE.
Per a la UE és una prioritat garantir que, ara i en el futur, els seus
ciutadans tinguin uns ingressos adients i sostenibles a l'hora de la jubilació.
Aconseguir aquest objectiu, però, és una tasca difícil en una Europa que
envelleix. La major part dels països de la UE han intentat preparar-se
reformant els seus sistemes de pensions.
L'any 2008 hi havia quatre persones en edat de treballar (entre 15 i 64
anys) per cada ciutadà de la UE de 65 anys o més. L'any 2060, aquesta proporció
s'haurà reduït a dos per un. La crisis financera i econòmica ha empitjorat i
intensificat l'efecte d'aquestes tendències demogràfiques. La regressió del
creixement econòmic, els pressupostos públics, l'estabilitat financera i
l'ocupació han fet més urgent l'ajustament de les pràctiques de jubilació i de
la manera en què s'adquireixen els drets a la pensió. La crisis ha posat de
manifest que cal fer més per tal d'augmentar l'eficiència i la seguretat dels
plans de pensions. Segons una enquesta recent d'Eurobaròmetre, el
73 % dels ciutadans de la UE creuen que o bé es reduiran les prestacions
de jubilació o bé hauran d'aplaçar l'edat de jubilar-se o estalviar més diner
per quan siguin grans. Alhora, el 54 % d'enquestats es mostren preocupats
pel fet que els seus ingressos, quan siguin grans, no els arribin per viure
dignament.