Dimecres dia 16 es presenta a l'Aula Europa de les institucions europees a Barcelona la publicació "Mercats de treball i fluxos migratoris en els països àrabs mediterranis", un estudi independent realitzat per l'Institut Universitari Europeu (EUI) i finançat per la Comissió Europea.

La investigació es focalitza sobre els mercats laborals del països del sud de Mediterrani i les seves febleses estructurals, sobre l'impacte de la pressió demogràfica i de les migracions sobre aquests mercats i, finalment, estudia l'impacte que hi tenen les polítiques d'immigració de la UE.

L'estudi fa un repàs històric de la política d'immigració de la UE i els lligams creixents entre les polítiques de migracions, les politiques econòmiques, la política euromediterrània i la política de veïnatge de la UE. Alhora, analitza els reptes futurs de la política europea d'immigració, tenint en compte les reticències dels Estats membres a renunciar a les seves competències en aquest àmbit. L'estudi també ressalta les contradiccions creades per l'absència d'un marc comunitari coherent i global en l'àmbit de la política de migracions, en particular pel que fa de l'immigració per motius econòmics.

Davant de l'evolució demogràfica de la UE, que en condicions normals i a llarg termini no tindrà prou mà d'obra autòctona per seguir creixent, l'estudi constata el fet que els països de sud del Mediterrani tenen cada vegada més treballadors qualificats. Tot i això, en aquests països encara no s'ha generat la capacitat de crear suficients llocs de treball, una realitat que constata l'elevat índex d'atur entre els treballadors de més qualificació. Alhora, l'estudi subratlla que aquesta mà d'obra no té encara les qualificacions que necessita la UE, perquè el perfil que més demanda el mercat és el de treballadors amb formació tecnològica.

Els autors de la investigaicó també fan observacions sobre l'impacte de la política de la UE per promoure la immigració d'alta qualificació a Europa, especialment a través de la Directiva 2009/50/EC sobre la "Blue Card" (que regula l'entrada de personal qualificat amb un contracte de treball). Així observen, per exemple, que els migrants més qualificats del mon àrab prefereixen cada vegada més anar a treballar a Nordamèrica o als països del Golf Pèrsic, que no pas a Europa, encara que països com ara França i el Regne Unit segueixen essent destinacions importants, sobre tot per a migrants originaris del Maghreb.

Pel que fa al nivell d'integració dels immigrants a la UE, l'estudi observa que els programes d'assimilació (per exemple en l'àmbit lingüístic) no estan tenint un impacte destacat; i aconsella considerar programes més sostinguts i vinculants a l'hora d'obtenir permisos. En tot cas, el factor que es destaca com a més important és la manca d'integració en el mercat laboral.

L'estudi conclou que sense reformes estructurals als països del sud del Mediterrani i sense una política d'immigració de la UE clara i coordinada, les pressions migratòries actuals seguiran. La investigació finalitza amb un seguit de recomanacions, en la línia de facilitar la immigració regulada amb permisos de treball per a mà d'obra qualificada, promoure politiques que afavoreixin la immigració temporal i la mobilitat. També recomana millorar la cooperació als àmbits educatius entre les institucions de les dues ribes del Mediterrani. 

El text de l'estudi, que consta de tres volums, ha estat publicat al número de maig de la revista European Economy, Occasional Papers. La versió íntegra de l’estudi (en anglès) es pot descarregar en aquest enllaç del web de la Direcció General d'Economia i Finances de la Comissió Europea.

La presentació es farà aquest dimecres a l'Aula Europa, amb la participació de dos dels autors de la investigació: Larabi Jaidi, del Departament d'Economia de la universitat Mohammed V; i Iván Martín, de l'European University Institute. L'acte comptarà també amb l'assistència de Chirara Capello, de la Direcció General d'Economia i Finances de la Comissió Europea, a més del director de la Representació de la CE a Barcelona, Manel Camós; el director general de l'IEMed; i el director acadèmic del CREMed, José García-Montalvo.