La Comissió Europea avalua, cada any, la qualitat de les aigües de bany de
la UE, tant les de costa com les interiors. Es tracta d'un informe anual
que serveix per valorar el grau de compliment de la normativa europea i
compromet els Estats membres a estar atents a la netedat i qualitat de les
seves platges, rius i embassaments. Els resultats de l'informe per a aquest any
mostren que el 96% de les aigües de bany costaneres i el 90% de les
d'interior compleixen amb els estándards de la UE.
L'informe permet conèixer el detall, per Estat membre, de la situació de les
seves aigües de bany. L'Agència Europea de Medi Ambient, encarregada de
realitzar aquest estudi, també ha desenvolupat un mapa interactiu
que permet localitzar tots els punts estudiats i conèixer-ne les
característiques.
El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potočnik, ha presentat avui els
resultats de
l'informe, i ha assegurat que “en els últims trenta anys,
gràcies a les legislacions nacionals i comunitàries s’ha pogut millorar
considerablement la qualitat de les aigües de bany europees. Però la tasca no
acaba aquí. Tot i el gran esforç realitzat durant aquests últims deu anys, cal
insistir-hi constantment per millorar encara més i mantenir el que hem
aconseguit”.
Jacqueline McGlade, directora executiva de l’Agència Europea de Medi
Ambient, “per millorar encara més la qualitat de les aigües de bany europees,
cal la col·laboració dels ciutadans. Això implica en primer lloc avaluar amb
exactitud l’estat del medi ambient i en segon lloc exigir a les autoritats
competents les polítiques adequades per mantenir la netedat de l’aigua. Gràcies
als nostres webs els ciutadans disposen actualment d’informació sobre el medi
ambient i d’una bona plataforma per fer-nos arribar els seus comentaris”.
Els esforços per millorar la qualitat de les aigües de bany formen part de
la política europea per millorar el medi ambient d’acord amb les directives
marc sobre aigües i medi ambient marí. L'informe presentat avui correson a
l'anàlisi de les dades ofertes pels Estats membres sobre la situació de les
seves platges, rius i embassaments el 2009.
Els resultats del 2009 confirmen la tendència ascendent a llarg
termini
De les 20.000 àrees de bany controlades el 2009 a tota la Unió Europea dos
terços corresponen a zones costaneres i la resta a rius i llacs. De 1990 al
2009 el compliment de les normes mínimes de qualitat ha passat del 80% al 96% a
les zones costaneres i a les aigües d’interior del 52% al 90%.
Entre 2008 i 2009 hi va haver un lleuger empitjorament de menys d’un 1% en
el cas de la costa i d’un 3% en el cas de les aigües d’interior. En canvi, va
millorar gairebé un 1% (89%) el compliment dels valors límit en el cas de la
costa i va empitjorar menys d’un 3% (71%) en el cas de les aigües d’interior.
Aquestes fluctuacions anuals han estat habituals en els últims anys.
El 2009 gairebé totes les àrees de bany costaneres de França, Grècia,
Portugal i Xipre van respectar els valors límit i només es va prohibir l’accés
al 2% de les zones costaneres europees, principalment a Itàlia. Encara que les
aigües de bany interiors presentaven una qualitat més diversa, la majoria
d’elles respectava els valors límit a Alemanya, Finlàndia, França i Suècia.
Per establir la qualitat de les aigües de bany, cal estudiar un seguit de
paràmetres microbiològics, químics i físics. Els estats membres han de
respectar els valors obligatoris establerts a la Directiva sobre les aigües de
bany, però poden triar de respectar els valors límit no obligatoris, que encara
són més estrictes.
El 2006 va entrar en vigor una nova directiva sobre aigües de bany , que
actualitza els paràmetres i les normes d’avaluació d’acord amb els últims
avenços científics. Aquesta nova directiva obliga també a donar més informació
als ciutadans sobre la qualitat de les aigües de bany. Els Estats membres
disposen fins al 2015 per transposar aquesta directiva al seu ordenament
jurídic, però n’hi ha catorze (Alemanya, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya,
Estònia, Finlàndia, Hongria, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països
Baixos, Suècia i Xipre) que ja van avaluar durant el 2009 les seves aigües de
bany segons els nous criteris.