Més del 54 % de les poblacions de peix del Mediterrani pateixen sobrepesca. Per posar remei a aquesta situació, la UE va adoptar el 2006, el "Reglament del Mediterrani", que ha entrat plenament en vigor aquest mes de juny i que té l'objectiu de millorar la gestió de la pesca per aconseguir unes pesqueries sostenibles, protegir el fràgil entorn marí i restablir uns nivells sans de població dels peixos. Tot i això, els Estats membres estan lluny d'aplicar totes les mesures necessàries marcades per aquest reglament; i per això la Comissió Europea ha llançat un toc d'alerta i ha advertit que cal actuar amb urgència per garantir el futur de la pesca al Mediterrani.

El Reglament del Mediterrani va entrar en vigor el 2007 però, per donar marge als Estats membres de cara a preparar-se per a la seva plena aplicació, es va acordar un període llarg de transició, de fins a tres anys, en algunes de les seves disposicions. Des de l'1 de juny de 2001, el Reglament està plenament en vigor i l'han d'aplicar tots els Estats membres de la riba Mediterrània. Tot i això, aquests segueixen majoritàriament sense emprendre les mesures necessàries per donar ple compliment al Reglament i la Comissió lamenta aquesta situació. Així mateix, insta els Estats membres a actuar amb urgència aplicant mesures basades en els coneixements científics i adreçades a garantir un alt grau de sostenibilitat.

La comissària de Pesca i Afers Marítims, Maria Damanaki, ha insistit que les disposicions adoptades amb el Reglament del Mediterrani, el desembre de 2006, han d'estar plenament vigents en aquests moments. "Estaré molt atenta a la plena aplicació del Reglament del Mediterrani. S'ha acabat el període de transició. Insto els Estats membres a actuar ja", ha declarat la comissària.  

A més, la comissària Damanaki ha afirmat que "la situació de diverses poblacions de peixos al Mediterrani és alarmant i els pescadors capturen menys cada any. Si les mesures es consideraven necessàries el 2006, ara encara són més urgents. Hem d'invertir la tendència preocupant d'unes pràctiques pesqueres insostenibles i de l'empobriment dels recursos marins i hem de fer-ho ara. Però, perquè sigui així, tothom ha d'assumir les seves responsabilitats i respectar les normes acordades".

El Reglament del Mediterrani avança cap a la integració de la dimensió ambiental en la política pesquera i la creació d'una xarxa de zones protegides en la qual les activitats estiguin restringides per tal de preservar les àrees de reproducció, els fons de fresa i l'ecosistema marí. També estableix normes tècniques sobre els mètodes de pesca permesos i la distància de la costa, i estableix disposicions sobre espècies i hàbitats protegits.

Quan el reglament va entrar inicialment en vigor, a començaments de 2007, preveia un període llarg d'introducció progressiva (fins el 31 de maig de 2010) d'algunes de les disposicions. Així doncs, sembla raonable esperar que les administracions estatals hagin tingut temps suficient per procedir a la transició i garantir-ne l'aplicació. Tot i això, encara avui sembla que no estan preparades i que el grau de compliment del Reglament planteja problemes.

Inspeccions recents de la Comissió han permès detectar infraccions greus relatives a la malla mínima de les xarxes de pesca, a la mida mínima dels peixos i d'altres organismes marins i d'altres qüestions de selectivitat. I tot això pel que fa a disposicions vinculants des de l'entrada en vigor del Reglament, ara fa tres anys. A més, els Estats membres no han complert les seves obligacions de presentar plans de gestió en els terminis acordats, o de designar noves zones de pesca protegides, tal i com disposava el Reglament.