L'executiu comunitari ha presentat la seva proposta perquè es pugui crear un
mecanisme comú d'impostos a la banca a la UE. El pla de la Comissió Europea
preveu que els governs recorrin als ingressos recaptats amb aquests impostos
per crear fons gestionats segons una normativa comuna i que es puguin utilitzar
per resoldre les fallides de bancs de manera ordenada.
Els diners de l'impost bancari es destinarien a cobrir, entre d'altres, els
costos jurídics i els d'operacions a curt termini, i a la compra i gestió dels
anomenats "actius tòxics". Aquests fons
de resolució bancària permetrien oferir liquiditat i, per tant, limitar les
crisis i evitar situacions de pànic als mercats de valors.
Alguns països, com ara Alemanya i Suècia, ja han introduït o estan estudiant
introduir un impost d'aquesta mena, però no hi ha consens sobre el seu abast ni
sobre la utilització dels fons recaptats. Per això, l'objectiu de la proposta
de la Comissió és avançar cap a un mecanisme que tingui normes comunes a tota
la UE, de manera que s'evitin desequilibris de competència entre mercats
bancaris nacionals i s'asseguri la cooperació transfronterera.
El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha explicat que
els fons "no s'utilitzarien com a pòlissa d'assegurances per a salvar bancs
en dificultats, sinó més aviat per evitar rescats pagats pels contribuents, ja
que limitarien els efectes negatius de la fallida d'una entitat a la resta del
sector". Barnier ha afegit que el principi a aplicar seria el mateix que es
fa servir en el cas de la contaminació ambiental, i que és el de "qui
contamina paga". Segons el comissari "hem de construir un sistema que
asseguri que, en el futur, sigui el sector financer el que pagui el cost de les
crisis bancàries".
La proposta és un complement al pla de la UE per gestionar futures crisis
financeres, que contempla també una major supervisió, millor governança
empresarial i una regulació més estricta. Ara, la proposta serà estudiada pels
líders de la UE en la cimera del mes de juny, i és previst que la UE plantegi
la idea al G-20, en el marc de les reflexions sobre la crisi financera i la
necessitat d'activar mecanismes que evitin situacions similars en un futur.