L'Europa que ens interessa

Girona, 20 d’agost. L’auditori de Caixa Girona és ple de gom a gom. Al pati de butaques seuen prop de 200 joves d’entre 16 i 22 anys. Els nois porten americana i corbata, la majoria de les noies, vestit. Fan servir cartolines de colors amb rètols per demanar el torn de paraula i, quan intervenen, ho fan en anglès, parlen sobre Europa i hi dediquen una argumentació força raonada. La reunió sembla un congrés d’empresaris o polítics. De fet, pretén ser una simulació elmés fidel possible d’una sessió plenària del Parlament Europeu. Té lloc dins la primera trobada internacional a Espanya del Parlament Europeu dels Joves, més conegut pel seu nom en anglès, European Youth Parliament (EYP).

L’EYP és una organització sense ànim de lucre ni adscripció política, que s’estén per tot Europa i que comença a arrelar a Espanya, sobretot a Catalunya, d’on són els dirigents de la delegació estatal. Aquesta té només tres anys i és fruit de la iniciativa d’estudiants que havien participat a trobades internacionals a través d’escoles andaluses i catalanes.

“L’objectiu bàsic és acostar la política europea als joves de tot Europa. També busquem trencar les fronteres entre els diferents països, per facilitar l'intercanvi cultural”, explica Lluís Solervicens, vicepresident de l’EYP espanyol.

Tenir una ment oberta a altres cultures és un dels requisits bàsics per a ser membre del European Youth Parliament. Formar part de les activitats d'aquesta organització no és gaire fàcil. S'han de passar uns processos de selecció previs on es valora el nivell de coneixements en temes europeus i d’anglès, que és la llengua de comunicació, així com la capacitat discursiva. Perquè cada trobada de l’EYP és, sobretot, un debat continu que guanya qui sap defensar millor els arguments propis i que acaba, sovint, en una resolució destinada als mateixos diputats europeus.

Tan a prop tan lluny

Les darreres eleccions al Parlament Europeu van deixar dues coses clares: l'avanç de la dreta a Europa i el poc interès que desperten aquests comicis, especialment entre els joves electors, que han liderat l'abstencionisme. Ells són qui menys va a votar i també són la clau per desxifrar el  problema.

Els joves de l’EYP van promoure la participació electoral per al passat 7-J, però l’existència d’aquesta entitat i de moltes altres de caire juvenil i europeu demostra “que els partits no són l’únic actor per fer política. Tu pots fer política des dels partits i també des d’altres òrgans. Això és el que la gent jove està començant a entendre”, i això és el que pensa Raül Romeva eurodiputat català i vicepresident del grup Els Verds/ALE.

“S’hauria de treballar contra la llunyania de les institucions i desenvolupar iniciatives de caire europeista que fomentessin el debat”. Adriana Díaz, secretària de l’EYP espanyol proposa, contra el desinterès i l’abstencionisme, la medecina que proporciona la mateixa organització a la qual pertany. De manera semblant pensa Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa: “La sopa de sigles que existeix a Europa és un embolic. No podem demanar als joves que segueixin la feina de les institucions europees fàcilment. Ara bé, el que hauríem de fer és explicar-ho millor tots, els polítics i els periodistes, perquè la gent pugui percebre clarament el que es fa i per què es fa.”

La percepció que té d’Europa l’EYP va una mica més enllà de l’oficial. L’organització està formada per 33 comitès estatals, sis més dels que caldria esperar si apliquéssim l’esquema dels països membres de la Unió. Inclou estats que són candidats a formar-ne part, com Turquia. N'hi ha d’altres que no estan a la llista d’espera i que, fins i tot, sembla difícil que es puguin arribar a entendre entre si, com Rússia i Geòrgia.

A Espanya ja s’està organitzant la selecció dels participants per a les trobades internacionals de la tardor del 2010 i la primavera del 2011. Tindrà lloc del 29 d’abril al 2 de maig, a Saragossa, on es triarà gent que, de debò, està interessada a Europa.