unknown label

HistòriesUE

Otras herramientas

Eines

Darrera de cadascun dels programes europeus hi ha milers d'històries personals, històries com la de la directora de cinema Isabel Coixet, però també de persones anònimes que han pogut realitzar els seus somnis o tirar endavant els seus projectes perquè han rebut algun ajut de la UE o han participat en algun dels seus programes. Durant tot el 2016, per commemorar el 30è aniversari de l'adhesió, cada mes publicarem una història diferent, un relat que mostra el vessant més personal dels ajuts europeus a través de vídeos de dos minuts. A continuació trobareu un petit resum de cadascuna de les històries i informació concreta sobre els programes que hi ha al darrera.

 

 

 

 

Gener: estudiar i viure a la UE

 El protagonista del primer vídeo de la sèrie #HistòriesUE és en Nelson, un jove que va marxar a estudiar a Brussel·les en el marc d’un programa europeu de mobilitat i s’hi ha quedat a viure.

Des de l’any 1987 més de tres milions de joves han pogut estudiar o formar-se en un altre país de la UE gràcies a diversos programes de mobilitat, entre els quals l’Erasmus és el més conegut. El primer any del programa van participar-hi 95 estudiants espanyols i l’any 2012-2013 ja van fer-ho 32 249.

Espanya és el país que més estudiants Erasmus envia jpg Choose translations of the previous link  i rep jpg Choose translations of the previous link  ; i algunes de les nostres universitats, com ara la de Barcelona, ocupen els primers llocs en els rànquings de les principals institucions d’origen i destinació.

El 2014 tots els programes de mobilitat, formació i ocupació de la UE es van agrupar dins del programa Erasmus+.

Més informació sobre el programa de mobilitat de la UE Erasmus+ 

 

 

Febrer: programa Europa Creativa de suport a la cultura i al sector audiovisual europeu

El programa MEDIA de suport a la indústria audiovisual europea va néixer fa 25 anys. En aquest temps, el programa ha donat suport al sector audiovisual català amb uns 39 milions d’euros. Entre les pel·lícules que han rebut suport d’alguna de les línies de finançament del programa Media hi ha, per exemple, «Mi vida sin mí» i «La vida secreta de las palabras» de la directora Isabel Coixet o films com ara «L’altra frontera» d’André Cruz Shiraiwa, «10.000 Km» de Carlos Marques-Marcet, «Hermosa juventud» de Jaime Rosales o «El orfanato» de J. A. Bayona. El programa Media també dóna suport a diversos mercats i festivals catalans dedicats al sector audiovisual. En total s’han destinat més de 2 milions d’euros a diversos mercats, entre els quals cal esmentar el DocsBarcelona o el Medimed, i uns 700 000 euros a diversos festivals, com ara el Mecal.

A més, l’oficina Media a Catalunya –que funciona gràcies al partenariat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya– és l’artífex i la coordinadora de la Media Films Database, la base de dades gestionada per totes les oficines dels països que participen en el programa Media i que recull tots els films que han rebut el seu suport.

La directora de cinema Isabel Coixet protagonitza el vídeo dedicat al cinema europeu i a MEDIA, que correspon al mes de febrer.

Oficina del programa Europa Creativa-Desk Media Catalunya

Més informació sobre el programa Europa Creativa

 

 

Març: Denominacions d'Origen Protegides, un segell de qualitat alimentària

Els fesols de Santa Pau han estat el darrer producte català a entrar en aquest registre europeu i són la història protagonista del mes de març. L’àvia Maria ens explica què significa per a ella i el seu fill el cultiu dels fesols.

La UE atorga certificats d’origen dels productes europeus amb l’objectiu de promoure la diversitat agrícola, protegir els noms dels productes perquè ningú en faci un mal ús i garantir-ne la qualitat i procedència geogràfica. Hi ha tres tipus de distincions: denominació d’origen protegida (DOP), indicació geogràfica protegida (IGP) i especialitat tradicional garantida (ETG). A Catalunya hi ha vint productes que gaudeixen de la protecció europea, mentre que a les Illes Balears n’hi ha cinc.

Denominacions d’Origen Protegides a Catalunya i les illes Balears

Fesols de Santa Pau  

Més informació sobre els registres de productes de qualitat de la UE

 

 

Abril: l'impacte del programa Erasmus

Segons un estudi sobre l’impacte del programa Erasmus+publicat el 2014, hi ha vora un milió de «nadons Erasmus» nascuts de parelles de diferents països europeus que es van conèixer durant la seva estada a l’estranger. El programa Erasmus+ és el tema del vídeo del mes de juliol, que explica la història d’una igualadina i un berlinès que es van conèixer mentre feien un Erasmus a Suècia i actualment són parella i han tingut un fill.

La UE continua creient en aquest programa i, per tant, hi ha destinat 14 700 milions d’euros per al període 2014-2020. Es preveu que durant aquests set anys participin en aquest programa un total de quatre milions de persones.

Més informació sobre el programa Erasmus+.

Últim estudi d’impacte del programa Erasmus+ publicat el gener del 2016

 

 

 

Maig: protecció del medi ambient, programa LIFE

 En Carles Oliver és el protagonista de la història del mes de maig. Aquest arquitecte de Formentera treballa en un projecte per construir habitatges utilitzant un aïllant natural a base de posidònia, una planta marina que, quan s'asseca, s'acumula a les platges.  En aquest vídeo, en Carles Oliver explica com es pot reduir la contaminació i la despesa energètica en la construcció i el manteniment d'edificis recuperant aquesta planta com a material d'aïllament. És el que està fent el projecte 'Reusing Posidonia' de l'IBAVI (Institut Balear de l'Habitatge) finançat amb el programa LIFE de la UE. Des de 1992 aquest programa ha donat suport a més de 4.000 iniciatives que, com el 'Reusing Posidonia', contribueixen a protegir el medi ambient. Des del 1992 el programa Life ha cofinançat un total de 4 171 projectes, als quals hi ha destinat uns 3.400 milions d’euros.

A Catalunya i a les Illes Balears s’han dut a terme diferents projectes finançats amb aquest programa europeu. El 2014 alguns dels projectes Life duts a terme a Catalunya van ser seleccionats entre els millors projectes Life de l’any. Un exemple és l’eina BookDAper, que permet als editors, dissenyadors i impressors de publicacions en paper poder generar i obtenir l’ecoetiqueta bDAP per a les seves publicacions.

 

 

Juny: SME Instrument, suport a les pimes innovadores

La UE ajuda les pimes a arribar molt lluny, fins i tot a l’espai. Així de literal és el cas de la història que protagonitza José Mariano López Urdiales, director executiu de zero2infinity, una empresa catalana que està duent a terme un projecte aeroespacial innovador que permetrà viatjar a l’espai.

Dotat amb un pressupost de 3 000 milions d’euros per al període 2014-2020, l’instrument de finançament de la UE destinat a les pimes, que forma part del programa de recerca de la UE, Horitzó 2020, dóna suport a les petites i mitjanes empreses perquè desenvolupin idees innovadores i les converteixin en productes o serveis que el mercat necessiti i que es puguin comercialitzar.

Espanya és un dels països que lidera el rànquing en l’obtenció de fons d’aquest programa destinats a les pimes. D’ençà que es va inaugurar el programa el 2014, han rebut finançament a través d’aquest instrument de finançament un total de 357 pimes espanyoles: 287 de la fase 1 (viabilitat) i 70 de la fase 2 (innovació); n’hi ha 77 de catalanes: 53 de la fase 1 i 24 de la fase 2.

 

Més informació sobre el suport de la UE a les empreses innovadores

 

 

Juliol: subvencions a investigadors -Consell Europeu de Recerca

L’Albert i l’Elisenda, els protagonistes d’aquesta història, són una parella de científics catalans que van marxar a treballar als Estats Units i que han pogut tornar a Europa a continuar el seu projecte de recerca gràcies a una subvenció del Consell Europeu de Recerca.

Creat per la UE el 2007, el Consell Europeu de Recerca és la primera organització paneuropea que finança l’anomenada «recerca capdavantera o recerca a la frontera del coneixement». El seu objectiu és impulsar l’excel·lència científica a Europa concedint ajuts als científics europeus més destacats i més creatius independentment de la seva edat o de la seva nacionalitat. El Consell Europeu de Recerca també mira d’atraure a Europa científics capdavanters d’arreu del món. Fins avui dia ha atorgat finançament a un total de 5 000 científics en diferents fases de les seves carreres.

El Consell Europeu de Recerca atorga tres tipus de subvencions, a més d’una de suplementària a la qual poden optar aquells científics que ja són beneficiaris d’una subvenció del Consell Europeu de Recerca.

Tipus de subvencions del Consell Europeu de Recerca:

Subvencions d’inici de carrera: destinades a científics que tinguin entre dos i set anys d’experiència després d’haver finalitzat el seu doctorat; l’import de la subvenció pot variar entre 1,5 milions d’euros i 5 milions. 

Subvencions de consolidació de la carrera: destinades a científics que tinguin entre set i dotze anys d’experiència després d’haver finalitzat el seu doctorat; l’import de la subvenció pot variar entre2 milions d’euros i 5 milions per un període de cinc anys.

Subvencions avançades: destinades a científics que ja tinguin una carrera consolidada i un projecte recent líder en el seu camp de recerca; l’import de la subvenció varia entre 2,5 i 5 milions d’euros i es concedeix per a cinc anys.

Subvencions per fer proves de concepte:només poden demanar aquesta mena de subvencions els científics que ja hagin rebut una altra subvenció del Consell Europeu de Recerca; l’import d’aquestes subvencions pot arribar als 150 000 euros i tenen l’objectiu d’ajudar els científics a convertir els seus projectes de recerca en productes o serveis que es puguin comercialitzar.

Web del Consell Europeu de Recerca

 

 

 

Agost: per a l'ocupació i el creixement, Fons Social Europeu

Cada mes «La Volta» transforma el barri de Sant Narcís de Girona en el mercat «Art km 0». Per fer realitat aquesta iniciativa, els seus promotors van comptar amb el suport del Fons Social Europeu.

L’ocupació i el creixement és la principal prioritat de la Comissió Juncker. El Fons Social Europeu destina 10 000 milions d’euros l’any a projectes que fomentin la creació de llocs de treball i ajudin els ciutadans europeus a trobar feina, especialment a aquells que ho tenen més difícil per trobar-ne.

A Catalunya, a més del projecte gironí de «La Volta», s’han dut a terme diverses iniciatives finançades amb el Fons Social Europeu. En aquest mapa interactiu en podreu trobar unes quantes.

Més informació sobre el Fons Social Europeu

 

 

Setembre: Servei de Voluntariat Europeu

El programa Erasmus+ també ofereix als joves l’oportunitat de participar en programes de voluntariat amb l’objectiu que desenvolupin les seves capacitats tot col·laborant en la feina diària d’organitzacions que es dediquin, entre d’altres coses, a l’assistència social, la protecció del medi ambient o la cultura.

La Rut Martí, protagonista del vídeo del mes de setembre, va anar a Irlanda per participar en un programa de voluntariat i això li ha permès ampliar horitzons.

Web sobre el servei de voluntariat europeu

Més informació sobre la història de la Rut

 

 

Octubre: suport a joves agricultors

La política de desenvolupament rural de la UE ha anat evolucionant per donar resposta als nous reptes a què han de fer front les zones rurals europees. Un dels objectius és encoratjar els joves agricultors a encetar nous negocis gràcies als ajuts que poden rebre durant els seus primers cinc anys d’activitat.

El programa de desenvolupament rural de Catalunya, aprovat el juliol del 2015, preveu un total de 810,8 milions d’euros, dels quals 348,6 provenen del pressupost de la UE i 462,2 del cofinançament local.

Amb aquests diners es podrà donar suport a:

  • 4 000 agricultors que vulguin modernitzar les seves explotacions agrícoles.
  • 1 800 joves agricultors que vulguin encetar el seu negoci.
  • 2 500 explotacions agrícoles que vulguin participar en projectes de qualitat i en mercats locals i entrar en la cadena de distribució.
  • 120 projectes que tinguin com a objectiu la innovació i el desenvolupament.

Fitxa completa del programa de desenvolupament rural de Catalunya pdf Choose translations of the previous link 

A les Illes Balears el programa de desenvolupament rural mobilitzarà un total de 145 milions d’euros, 84 dels quals provenen del pressupost de la UE i la resta del cofinançament nacional.

Fitxa completa del programa de desenvolupament rural de les Illes Balears pdf Choose translations of the previous link 

El vídeo del mes d’octubre mostra l’exemple d’un jove que ha decidit convertir-se en agricultor i ha posat en marxa la seva pròpia explotació agrícola al municipi de Pontós (Alt Empordà)

Més informació sobre els programes de desenvolupament rural de la UE

 

Novembre: suport a projectes empresarials a través del microfinançament

Els emprenedors i les empreses de qualsevol sector d’activitat de la UE poden comptar amb el suport d’una àmplia gamma de programes de la UE que permeten obtenir finançament en condicions avantatjoses a través de les entitats financeres locals (bancs, societats de garantia recíproca, inversors de capital, etc.).

A més de proporcionar un accés més fàcil al finançament, el suport de la UE ofereix d’altres avantatges com ara taxes d’interès més baixes o la necessitat d’haver de presentar menys garanties.

Com a exemple d’aquests instruments que la UE posa a l’abast dels emprenedors, el mes de novembre s’emetrà un vídeo que explica la història d’una ballarina i professora de dansa que ha obert la seva pròpia acadèmia gràcies a un d’aquests microcrèdits europeus.

Web dedicada al microfinançament de la UE

 

Desembre: desenvolupament rural

Els programes de desenvolupament rural de la UE també donen suport a projectes que permetin impulsar les economies locals, com ara petits negocis de turisme rural o restauració. És el cas de la darrera història de la sèrie #HistòriesUE, que protagonitza una parella que va decidir canviar de vida i instal·lar-se en un municipi rural, on ha obert un petit restaurant

Més informació sobre els programes de desenvolupament rural de la UE

 

Right navigation